Sí, no aparquem la Magnifica Humanitas, primera encíclica de Lleó XIV. Paraules del Papa que cerquen interpretar la revolució digital des d’una perspectiva ètica, antropològica i espiritual. L’encíclica no és un document sobre la intel·ligència artificial, senzillament, sinó principalment una reflexió sobre nosaltres mateixos i el nostre destí en una època on la tècnica sembla que avança més ràpidament que la nostra capacitat per a comprendre les seves conseqüències.
Lleó XIV insisteix que la tecnologia no ens pot substituir. La Intel·ligència Artificial, ens diu, pot processar informació, però no posseeix consciència moral, no posseeix responsabilitat. Per açò afirma clarament: “Tenim el deure urgent de restar profundament humans”. Alejandro Rio ha dit: Discutir con una màquina eficiente, creída y sin sentimientos me agota. Es verdad que me ayuda y facilita las coses, pero hay que ponerle límites”.
El Papa treu a llum una gran veritat. Ens diu que la tecnologia es troba cada vegada més concentrada en mans de grans corporacions privades amb molta influència sobre la informació, el consum i l’opinió pública. La qüestió és, per açò, per a qui i amb quina finalitat es desenrotlla. Lleó XIV sosté que la innovació ha de ser un benefici social i no convertir-se en un privilegi reservat a minories econòmiques o geopolítiques. L’autèntic progrés ha de tenir l’objectiu de millorar la vida de tots, especialment dels més vulnerables. No ens deixem manipular mai per ningú. No deixem mai la nostra capacitat de reflexió i discerniment. Amaya Michelena assenyala: “Hoy apenas se leen ya artículos escritos por un humano o se ven ilustraciones auténticas. Los “creadores de contenido” han encontrado un filón. Todo es parecido, plano, al gusto de la mayoría”.
L’encíclica viu una profunda preocupació per la manipulació informativa, les notícies falses i el poder dels algoritmes per moletejar la percepció de la realitat. La veritat és un bé comú que ha de ser protegit. “L’ecologia de la comunicació”, afirma clarament, ha de ser capaç d’afavorir el pensament crític, el diàleg i la responsabilitat ètica en l’ús de les noves tecnologies. La qüestió no és “reconèixer que sabem”, sinó com distingim el que és vertader del que és falç enmig d’un gran oceà d’informació. La tecnologia no ens pot suprimir la nostra responsabilitat.
L’encíclica ha servit per dur a terme un gran debat que confirma precisament la seva importància. Una encíclica, un document papal que no generi debat difícilment serà considerat com un document important.
Una de les virtuts principals de “Magnifica Humanitas” resideix precisament en recordar que la qüestió tecnològica és, en el fons, una qüestió antropològica. Lleó XIV no refusa la tecnologia, el que fa és reconèixer que la tècnica pot curar, educar, connectar persones i millorar les condicions de vida. Però insisteix que el progrés sols és progrés quan enforteix la dignitat humana i no quan la redueix.
Facem cas d’aquest document. L’encíclica demana recuperar i enfortir el valor de la consciència, de la nostra responsabilitat, de les relacions humanes en un món cada vegada més dominat per la lògica dels algoritmes. Que ningú ni res aconsegueixi callar la nostra riquesa humana, que ningú la pugui dominar, que la tecnologia ens sigui una ajuda i no una substitució.
