El dia de sant Llorenç , el 10 d’agost, es considera el més calorós de l’any perquè a la calor del sol s’hi afegeix la calor de les brases on hi van rostir el sant. Com diu el refrany: “ Sant Llorenç escura els torrents i la pluja de sant Llorenç sempre arriba a temps”. També “Per sant Llorenç, figues a qüerns” que segons el DCVB significa que les figues agostenques ja estan en el punt de maduresa.
Sant Llorenç, diaca i màrtir va viure al segle III a Aragó i a Roma. Fou martiritzat l’any 258 d.C perquè es va negar a entregar els bens materials de l’Església a l’emperador romà Valerià, i aquest el va fer rostir a foc lent. Sant Ambrós explica que damunt la graella roent, sant Llorenç amb humor sorneguer, s’adreçà als botxins dient-los: “Aquest costat ja és prou rostit, donau-me la volta i ja podreu menjar-ne”.
Les actes de Policroni, un antic text hagiogràfic del segle IV que recull relats de martiris de l’època de la persecució romana, principalment entorn de la figura de sant Llorenç, deixen testimoni de la gran veneració que gaudia ja el sant a aquell segle. La seva tomba es troba a la Basílica de Sant Lorenzo “fuori le mura”, també anomenada San Lorenzo al Verano, forma part de les set esglésies de Roma. El pelegrinatge a peu de les set esglésies de Roma és una ruta de devoció de prop de 20 a 25 quilòmetres, impulsat per sant Felip Neri al segle XVI, per obtenir la indulgència plenària.
L’exquisida caritat de sant Llorenç envers dels pobres, és tan proverbial com la seva sornegueria. Es representa jove, amb ornaments de diaca, palma del martiri i l’atribut més emblemàtic és una gran graella. És el patró dels bibliotecaris, bibliòfils i llibreters i també el dels qui treballen vora el foc, com cuiners, forners, vidriers, bombers etc.
D’altra banda, durant la nit del 12 al 13 d’agost podem gaudir mirant el cel de les conegudes llàgrimes de sant Llorenç o els Perseids, una pluja d’estels que tenen el seu punt màxim d’activitat aquestes dates. El seu origen són les restes de partícules del cometa 109P/ Swift-Tuttle (noms dels seus descobridors) que cauen en forma de pols i sorra a la terra.
Record que fa molts d’anys anàvem a l’Algar, una platja verge de Portocolom, per sort protegida encara avui, on podíem contemplar tombats damunt les algues seques, aquest espectacle màgic.
