Una de les meves cançons preferides de l’anomenada “chanson française” es titula “Que reste-t-il de nos amours” (Què en queda dels nostres amors). Sovint em vé a la memòria i m’agrada cantar-la. El seu autor és Charles Trenet (1913-2001) qui fou un gran poeta, compositor i cantant d’origen català per part materna, inventor de la cançó moderna i que va introduir el swing en la poesia. Havia nascut a Narbona al sud de França on està enterrat. L’havien batiat “Le fou chantant” (El foll cantant). Cantà a la mort, a la soledat, a la tristesa, al dol o a l’abandó. Una de les seves cançons més coneguda fora de França és “La mer”. (El mar).
La cançó a la què em refereixo parla d’aquella foto antiga que té un lligam amb el seu passat.
“Què en queda dels nostres amors,
què en queda d’aquells dies tan bells,
una foto, antiga foto
de la meva joventut…
… Un petit poble, un campanar vell,
un paisatge tan ben amagat,
i en un núvol el rostre estimat
del meu passat”.
Sempre m’emociona aquesta cançó perquè quan torn a mirar les fotos antigues que tenc guardades dins una gran capsa de cartó em venen a la memòria molts de records. Són el testimoni de moments viscuts i les remembrances de persones que ja per ventura no hi són. Han capturat èpoques específiques de la meva vida i quan les miro és com veure part de la meva pròpia història i de tot el que estimo. Com que per sort la nostra memòria és selectiva tenim sempre tendència a recordar els bons moments viscuts.
D’altra banda, trob que les antigues fotografies desprenen un cert romanticisme, degut a la seva estètica més dolça i més difuminada que les d’avui molt més perfectes. Malgrat les imperfeccions que tenen semblen més íntimes i més personals fent-ne el seu encant.
També ens presenten els nostres avant-passats, ens ajuden a comprendre la història de la nostra família, on vivien, com es vestien.
En definitiva unes imatges que tenen un poder emocional, una finestra sobre el passat que ens recorda instants a vegades oblidats compartits amb persones estimades. Quan ens reunim amb la meva germana, un dels nostres passa-temps és tornar a mirar amb una certa nostàlgia aquestes fotografies. Representen el temps de la innocència i de la felicitat pròpies de la nostra infantesa i joventut.
