Encetant el mes de setembre i tenint present a tants que viuen al marge, em fa ganes presentar aquesta dona que el seu nom original era Agnès Gonxha Bojashiu, i que l’Església celebra el seu sant dia 6 d’aquest mes. La profunda religiositat de la seva mare va despertar en ella la vocació missionera als 12 anys. Va néixer a Skopje (Macedònia) el 26 d’agost de 1910. Ella deia: “La família que resa unida, resta unida”. És un advertiment que l’he aplicat i l’he comunicat moltes vegades.
Agnès, ingressà a la Congregació Mariana de les Filles de María, iniciant la seva activitat d’assistència als necessitats. Influïda per les cròniques d’un missioner a Bengala, als 18 anys, abandonant la seva ciutat natal, va anar a Dublim i professà a la Congregació de Nostra Senyora de Loreto. Embarcant cap a Bengala elegí el nom de Teresa. Celebrats els vots, arribà a Calcuta on exercí com a mestra durant vint anys. Tastant la misèria de tants, sol·licità a Pius XII llicència per abandonar l’Orde i entregar-se per complert als necessitats portant al cor aquesta opció: “Vull transmetre l’amor de Déu als pobres; vull demostrar-los que Déu estima el món i que els estima a ells”.
Un any després de la independència de la Índia aconseguida el 1947, va fer-se amb l’autorització de Roma per a dedicar-se a l’apostolat a favor dels pobres. L’any 1950, gaudint nacionalitat índia, fundà la Congregació de les Missioneres de la Caritat que seria reconeguda l’any 1965 pel papa Pau VI. Teresa de Calcuta obria les portes als descartats: “Hi ha una pobresa pitjor que la material: el menyspreu que els marginats reben de la societat”.
Rifant un cotxe que li concedí Pau VI visitant-la el 1964, creà una leproseria, i convencent al Papa Joan Pau II, obrí al Vaticà un lloc d’acollida per a indigents. El 17 d’octubre de 1979 li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau. “No el meresc -va dir- però és un regal per als pobres”.
Després de complir 87 anys, el 5 de setembre de l’any 1997 moria a Calcuta la qui fou qualificada com “Santa de les cloaques”. L’any 2003 el Papa Joan Pau II la beatificà. I el 4 de setembre del 2016 el papa Francesc la canonitzà. Teresa de Calcuta deia: “Si no es viu pels demés, la vida deixa de tenir sentit”.
A la seva làpida hi ha el text de Jn 15,14: “Estimau-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. Rebent a Oslo el Premi Nobel de la Pau demanà resar la pregària de st. Francesc: Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau, i, a més, que l’import del Nobel servís per a comprar llet, arròs. medicaments, cultura…
En el cor d’aquesta dona hi niava el fruit de la seva experiència: 1. Mai he vist que em tanquin una porta. Crec que açò és així perquè reconeixen que no vaig a demanar sinó a donar. 2. Avui en dia està de moda parlar dels pobres, però no parlar amb els pobres. 3. A vegades sentim que el que feim és sols una gota en el mar del patiment, però el mar seria menys mar si li faltés aquesta gota. 4. L’amor, per a que sigui autèntic, ens ha de costar. 5. De sang som albanesa. De ciutadania, índia. Referent a la fe, som una religiosa catòlica. Per vocació pertany al món. 5. L’amor, per a que sigui autèntic, ens ha de costar.
