La reactivació de prop de 800 places turístiques a Menorca mitjançant la borsa temporal impulsada pel Consell Insular torna a situar damunt la taula el debat sobre els límits del creixement turístic, però també obre interrogants sobre el procediment emprat per recuperar aquestes places, la situació dels antics titulars i, sobretot, sobre qui ha acabat adquirint els nous drets de comercialització.
Les dades facilitades pel mateix Consell mostren que Ciutadella és, amb diferència, el municipi que concentra un major percentatge de les noves adjudicacions. Entre l’1 de juliol de 2025, quan començà a operar la borsa, i el 31 de maig de 2026, el 36,76% de les places adjudicades han anat a parar al terme de Ciutadella. És a dir, gairebé quatre de cada deu.
La segueixen Sant Lluís, amb un 20,75%, i es Mercadal, amb un 20,16%. Entre aquests tres municipis acumulen el 77,67% de les adjudicacions. A molta més distància se situen Alaior, amb un 11,07%; Maó, amb un 5,53%; es Migjorn Gran, amb un 4,35%, i Ferreries, amb només un 1,38%.
La distribució no és menor. Ciutadella, Sant Lluís i es Mercadal són precisament tres dels municipis que durant dècades han concentrat bona part de l’oferta turística de Menorca i on es localitzen algunes de les principals urbanitzacions de l’illa.
En el cas de Ciutadella, el 36,76% resulta especialment significatiu en un moment en què el municipi afronta problemes relacionats amb la disponibilitat d’aigua, les infraestructures, la mobilitat, els residus i la pressió que suporta durant els mesos centrals de la temporada turística.
Segons les dades exposades pel GOB, el consum d’aigua d’un resident en un nucli tradicional se situa de mitjana entre els 180 i els 200 litres diaris, mentre que el consum associat a un turista allotjat en determinades zones turístiques pot arribar als 800 o 1.000 litres per dia. Aquesta diferència és un dels arguments pels quals l’entitat ecologista reclama que qualsevol nova autorització o reactivació turística quedi condicionada a un informe previ sobre disponibilitat de recursos hídrics.
Però la qüestió de la borsa turística presenta una altra vessant que mereix una explicació pública detallada.
El mecanisme ha permès recuperar places corresponents a habitatges que havien deixat de comercialitzar-se turísticament durant els darrers anys. Segons les dades disponibles, la borsa ha possibilitat que uns 160 habitatges, equivalents a unes 800 places, tornin al circuit turístic.
Aquí apareix una pregunta important: què passa amb els antics titulars d’aquestes places?
Entre les places recuperades hi hauria drets vinculats a habitatges que no havien desenvolupat activitat turística durant els darrers quatre anys. En alguns casos, els seus titulars podien ser petits propietaris o inversors particulars que, per diferents circumstàncies, havien deixat temporalment de comercialitzar l’habitatge.
La recuperació d’aquestes places per part de l’administració planteja, per tant, un debat que va més enllà de la política turística: si uns drets que anteriorment estaven vinculats a un particular passen a integrar una borsa pública i posteriorment poden tornar a ser adjudicats mitjançant contraprestació econòmica, convindria explicar amb absoluta transparència quin és el règim jurídic aplicat i què passa amb l’antic titular.
Especialment perquè, segons la informació disponible, aquests propietaris no haurien rebut una compensació econòmica per la incorporació de les places a la borsa, mentre que la seva posterior adjudicació permet generar ingressos per a l’administració insular.
No es tracta necessàriament de qüestionar la legalitat del procediment, sinó d’exigir que s’expliqui amb claredat un mecanisme que afecta drets que havien estat vinculats a propietats particulars i que posteriorment adquireixen un valor econòmic quan tornen a ser adjudicats.
Per què quatre anys d’inactivitat són suficients perquè aquestes places puguin ser recuperades? Quina informació varen rebre els propietaris? Se’ls va advertir prèviament de les conseqüències de mantenir l’activitat sense comercialitzar? Quin valor econòmic han generat aquestes places una vegada incorporades a la borsa? I a què es destinaran exactament aquests recursos?
Són qüestions que mereixen una resposta pública.
Però n’hi ha una altra encara més rellevant: qui ha comprat les places?
El Consell ha donat a conèixer la distribució territorial de les adjudicacions, cosa que permet saber que Ciutadella concentra el 36,76%, però aquesta informació per si sola no permet conèixer quin tipus d’operadors s’han beneficiat del mecanisme.
Seria important saber quantes places han estat adquirides per particulars, quantes corresponen a empreses turístiques i quantes han anat a parar a societats que ja disposaven d’altres allotjaments o establiments a Menorca.
També convindria conèixer si les adjudicacions estan molt repartides entre nombrosos beneficiaris o si, per contra, existeix una concentració significativa de places en mans d’un nombre reduït de compradors.
La transparència en aquest punt és essencial perquè la borsa no és només un instrument administratiu. Està redistribuint capacitat turística dins una illa que fa anys que debat sobre la saturació, la massificació i la necessitat de posar límits al creixement.
El GOB considera un error recuperar places que havien quedat fora del mercat i defensa que els ajuntaments afectats haurien de poder pronunciar-se abans que aquestes tornin a entrar en funcionament. L’entitat també reclama que Recursos Hídrics emeti un informe previ abans de cada reactivació.
El debat és especialment pertinent a Ciutadella. Si gairebé quatre de cada deu places recuperades per la borsa s’han adjudicat dins el municipi, l’Ajuntament hauria de conèixer amb precisió on s’ubiquen, quin impacte poden tenir sobre les diferents zones i si els serveis públics i els recursos disponibles poden assumir aquesta nova pressió.
Menorca fa temps que discuteix si ha arribat al seu sostre turístic. En aquest context, recuperar unes 800 places que havien deixat de tenir activitat no és una decisió neutra. Suposa retornar capacitat d’allotjament al mercat i, per tant, incrementar potencialment la pressió humana durant els mesos de major demanda.
Per açò, més enllà de les consideracions polítiques sobre la borsa, el Consell hauria d’oferir tota la informació sobre el procediment: d’on provenen les places, quin valor econòmic han generat, quines garanties s’han donat als antics titulars, a què es destinen els ingressos obtinguts i, especialment, qui són els nous adjudicataris.
Perquè si Ciutadella assumeix gairebé el 40% d’aquest nou creixement, els ciutadans tenen dret a saber no només quantes places s’han reactivat, sinó també com s’ha fet, qui se n’ha beneficiat i quin cost territorial i social pot representar.
