Itziar Lecea/Ciutadella – Més d’un segle després del casament de Juan Comella Taltavull i Asunción Anglada Salord, més d’un centenar de descendents es trobaran a Ciutadella -la majoría arribats des de diferents punts del món – per compartir un cap de setmana de memòria, retrobaments i orgull pels seus orígens menorquins. I es que hi ha famílies que es mantenen unides malgrat la distància. I n’hi ha que converteixen aquesta unió en una herència que passa de pares a fills i de fills a nets. És el cas de la família Comella Anglada, nascuda a Ciutadella i escampada pel món arran de la seva història migratòria i, especialment, de l’exili provocat per la Revolució cubana. Aquesta setmana en coneixem el detalls.
De Ciutadella a Cuba
Aquest setembre, la tercera generació dels Comella Anglada ha pres la iniciativa de tornar a reunir la família a la ciutat on va començar tot. Més de 100 descendents —uns 106, segons comenten— tenen prevista la seva participació en la trobada familiar del cap de setmana del 18, 19 i 20 de setembre, amb una presència especialment important de familiars procedents dels Estats Units.
Per a molts, serà molt més que una reunió. Serà tornar a trepitjar la terra dels avantpassats, conèixer cosins amb qui només han mantingut contacte a través de missatges i descobrir, en alguns casos per primera vegada, el lloc on van néixer els seus avis i on descansen alguns dels seus familiars.
La història comença amb Juan Comella Taltavull, nascut a Ciutadella el 4 d’abril de 1889, fill del metge Joaquín Comella Monjo, que va ser regidor i batle de la ciutat en diverses ocasions. Després d’estudiar a Barcelona i Madrid, Juan va decidir emprendre, amb només 19 anys, el camí cap a Cuba. Hi va arribar el 1908 i va començar a fer feina a l’empresa de José Gallarreta, on amb els anys va arribar a assumir la direcció del negoci.
El 1923 va tornar a Menorca per casar-se amb Asunción Anglada Salord, ciutadellenca nascuda el 1903 i formada com a mestra a Palma. Després del casament, tots dos van tornar a Cuba, on van construir una família extraordinària: 17 fills, nou dones i vuit homes. Només un d’ells, Toni, va néixer a Ciutadella durant una estada dels pares a Menorca per motius mèdics.
N’Asunción va tenir un paper central en aquella gran família. Mestra de formació, es va dedicar a la criança i educació dels fills i va mantenir a casa bona part de les tradicions menorquines. La documentació familiar recorda, per exemple, la seva cuina, els embotits elaborats a casa i la preparació de plats tant menorquins com d’altres indrets d’Espanya. També hi havia un espai important per a la religiositat familiar.
Una família escampada pel món
La vida dels Comella Anglada va quedar profundament marcada pels esdeveniments polítics de Cuba. A partir de 1960, Juan i Asunción varn decidir sortir temporalment de l’illa amb els fills més petits i alguns nets. El que havia de ser una marxa provisional acabaria convertint-se en un exili definitiu.
El 28 de setembre de 1960 van embarcar cap a Espanya. Primer es van instal·lar a Jerez de la Frontera i, l’any següent, en Juan i n’Asunción es van traslladar a Ciutadella, a la casa familiar dels Anglada. Els fills anaren prenent camins diferents: Miami, Madrid, Caracas i altres ciutats i països es convertirien en les noves branques d’un arbre familiar cada vegada més extens.
La diàspora explica que avui els descendents es trobin repartits entre Espanya, els Estats Units, Canadà, França, Anglaterra, Suècia, Mèxic, Veneçuela i els Emirats Àrabs, entre altres llocs. El mateix relat familiar que conserva la història den Juan i n’Asunción, escrit el 2012, ja destacava la necessitat de mantenir un arbre genealògic i un directori que permetessin als descendents saber d’on venen i mantenir el contacte. I aquesta necessitat de mantenir els fils de la família és precisament el que avui ha fet possible la trobada.
El llegat que viatja de generació en generació
Per a Rosa Anglada Comella, filla de María Rosa Comella Anglada i part de la tercera generació que ha empès aquesta reunió, junt amb el seu cosí Juanmi Morales Comella, un dels aspectes fonamentals d’aquesta història són els valors rebuts dels pares i dels avis: la família, la unió i l’estima. “Ens han transmès aquests valors a tots, tant entre els pares com entre els germans, entre els disset que eren”, expliquen. De fet, remarquen que la trobada d’aquest setembre té un especial sentiment pel fet que, dels 17 fills den Juan i n’Asunción, només dos són vius encara: la mare de na Rosa, na María Rosa, i Ignacio Comella Anglada, que viu a Bilbao i es desplaçarà a Menorca, encara que hi té casa a Ciutadella i viatja sovint a l’illa, on conserva moltes amistats de l’època durant la qual hi va viure.
Maria Rosa, la tretzena dels germans, va formar la seva família amb Antuán Anglada i és mare de quatre fills: Rosa, Marena, Toni i Alberto. Ignacio, el setzè, va ser un dels dos fills que van romandre amb la seva mare després de l’exili i, ja a Madrid, va estudiar Enginyeria de Camins, Canals i Ports; posteriorment va formar la seva família amb Carmen Zabala i va tenir dos fills, Ignacio i Virginia. Tots dos representen avui la memòria viva de la generació dels disset germans i seran protagonistes de la trobada familiar d’aquest setembre.
Malgrat la diferència d’edat entre els germans i les enormes distàncies que els separaven, tant en Juanmi com na Rosa remarquen que sempre hi va haver un vincle molt fort. Un sentiment que, segons expliquen, la tercera generació ha rebut i ha volgut conservar.
De fet, en temps de cartes, quan comunicar-se amb un familiar que vivia a l’altra banda de l’Atlàntic podia significar setmanes d’espera, la unitat familiar es mantenia igualment. Avui, les cartes han estat substituïdes pel WhatsApp i les xarxes socials, però el principi continua essent el mateix: no perdre el contacte.
És aquesta continuïtat la que na Rosa i en Juanmi consideren que dona sentit a la trobada. No es tracta només de reunir persones que comparteixen cognoms, sinó de transmetre un llegat. «És una espècie de seguir sent família malgrat estar a aquesta distància», resumeixen.
Una trobada per conèixer-se… i reconèixer-se
L’organització ha estat assumida per un petit comitè de la tercera generació, que ha anat donant forma a una convocatòria que inicialment comptava amb una seixantena de participants i que ha anat creixent fins a superar el centenar. La data es va sotmetre a votació amb més d’un any d’antelació i, posteriorment, els compromisos i les reserves van permetre començar a donar forma al cap de setmana. El programa combinarà moments lúdics i actes de caràcter més emotiu: sopars, una sortida en barca, visites, un sopar especial, una missa i, especialment, una visita al cementeri de Ciutadella abans de la cloenda amb un dinar.
Aquesta visita serà, probablement, un dels moments més significatius per als familiars que arriben de més lluny. Alguns dels descendents que viuen als Estats Units no han estat mai a Menorca. Arribar a Ciutadella, conèixer el poble dels avantpassats i poder veure les tombes dels avis o dels pares serà, per a ells, una manera de convertir una història explicada durant anys en una experiència personal.
Menorca viva a pesar del temps
La distància no ha impedit que determinats costums de l’illa es mantinguessin dins les branques americanes de la família. La cuina n’és un dels exemples més entranyables. La sopa de Nadal amb pilotes, els pastissets i altres receptes menorquines han anat passant de generació en generació. Fins i tot alguns cosins nord-americans continuen preparant plats que els connecten amb una Menorca que, per a ells, forma part de la identitat familiar encara que hi hagin nascut o crescut molt enfora. També es recorda que, durant anys, els familiars mantenien el menorquí entre ells quan es trobaven amb altres menorquins residents a Cuba.
La llengua ha seguit camins diferents segons les generacions i els llocs de residència. Mentre alguns membres de la família mantenen el castellà i el menorquí, altres, especialment als Estats Units, han anat perdent la llengua d’origen. Ara, però, es viu una mena de retorn: les generacions més joves tornen a interessar-se per l’espanyol i per les seves arrels.
Un retorn al punt de partida
La família ja havia celebrat una trobada a Ciutadella l’any 1982 i posteriorment en van fer una altra a Punta Cana. Aquesta vegada, però, la iniciativa de la tercera generació ha assolit una dimensió inesperada.
El més significatiu és que, més d’un segle després del casament den Juan Comella i n’Asunción Anglada —celebrat el 19 d’octubre de 1923—, els seus descendents tornen al lloc d’origen. El 2026, aquell enllaç ja queda a 103 anys de distància. I en aquesta història hi ha una imatge especialment poderosa: una família que va néixer a Ciutadella, va créixer a Cuba, va haver de marxar i es va escampar per continents sencers, però que, generació rere generació, ha conservat la voluntat de reconèixer-se com a família.
Per açò, na Rosa considera que organitzar aquesta trobada no és una obligació, sinó un compromís amb el llegat rebut. I en Juanmi comparteix aquesta idea: és una manera de garantir que, quan la segona generació ja no hi sigui, la tercera i la quarta continuïn mantenint viu el vincle. A Ciutadella, aquest setembre, els Comella Anglada no només es trobaran amb els seus cosins. Es trobaran amb la seva pròpia història. I, sobretot, intentaran que aquesta història no s’aturi amb ells.
