La reactivació de prop de 800 places turístiques a Menorca mitjançant la borsa temporal impulsada pel Consell Insular torna a situar damunt la taula el debat sobre els límits del creixement turístic, però també obre interrogants sobre el procediment emprat per recuperar aquestes places, la situació dels antics titulars i, sobretot, sobre qui ha acabat adquirint els nous drets de comercialització.
Posam com exemeple el cas real d’una parella que ronda els 60 anys i que l’any 2024 va vendre el seu habitatge al poble per adquirir una vila de tres habitacions -sis places- en una urbanització. L’immoble disposava d’una antiga llicència turística, un element que incrementava el seu valor i que va pesar en la decisió de compra. La parella contemplava aquella inversió també com una possible renda complementària de cara a la jubilació, amb la possibilitat de llogar la propietat durant la temporada turística si algun dia ho necessitava.
La sorpresa arribaria posteriorment: la manca de comercialització turística durant els anys anteriors per part dels antics propietaris podia comportar la pèrdua d’unes places que els nous compradors consideraven incorporades a l’immoble que havien adquirit un any abans.
El cas planteja una qüestió que el Consell hauria d’aclarir. La normativa preveu recuperar places quan s’acredita el cessament de la comercialització turística durant tres anys consecutius, i aquestes places poden alimentar una borsa des de la qual s’adquireixen actualment a 2.500 euros per plaça.
Però, s’han estudiat individualment situacions com aquesta? S’ha tingut en compte que hi podia haver compradors recents que havien pagat per un immoble considerant que disposava de llicència turística? Quines garanties varen tenir aquests adquirents?
La pregunta és especialment pertinent: han estat analitzades les circumstàncies de cada propietat o totes les places inactives han anat a parar al mateix sac?
Què passa amb els antics titulars d’aquestes places?
Entre les places recuperades hi hauria drets vinculats a habitatges que no havien desenvolupat activitat turística durant els darrers quatre anys. En alguns casos, els seus titulars podien ser petits propietaris o inversors particulars que, per diferents circumstàncies, havien deixat temporalment de comercialitzar l’habitatge.
La recuperació d’aquestes places per part de l’administració planteja, per tant, un debat que va més enllà de la política turística: si uns drets que anteriorment estaven vinculats a un particular passen a integrar una borsa pública i posteriorment poden tornar a ser adjudicats mitjançant contraprestació econòmica, convindria explicar amb absoluta transparència quin és el règim jurídic aplicat i què passa amb l’antic titular.
Especialment perquè, segons la informació disponible, aquests propietaris no haurien rebut una compensació econòmica per la incorporació de les places a la borsa, mentre que la seva posterior adjudicació permet generar ingressos per a l’administració insular.
No es tracta necessàriament de qüestionar la legalitat del procediment, sinó d’exigir que s’expliqui amb claredat un mecanisme que afecta drets que havien estat vinculats a propietats particulars i que posteriorment adquireixen un valor econòmic quan tornen a ser adjudicats.
Per què quatre anys d’inactivitat són suficients perquè aquestes places puguin ser recuperades? Quina informació varen rebre els propietaris? Se’ls va advertir prèviament de les conseqüències de mantenir l’activitat sense comercialitzar? Quin valor econòmic han generat aquestes places una vegada incorporades a la borsa? I a què es destinaran exactament aquests recursos?
Són qüestions que mereixen una resposta pública.
Qui ha comprat les places?
El Consell ha donat a conèixer la distribució territorial de les adjudicacions, cosa que permet saber que Ciutadella concentra el 36,76%, però aquesta informació per si sola no permet conèixer quin tipus d’operadors s’han beneficiat del mecanisme.
Seria important saber quantes places han estat adquirides per particulars, quantes corresponen a empreses turístiques i quantes han anat a parar a societats que ja disposaven d’altres allotjaments o establiments a Menorca.
També convindria conèixer si les adjudicacions estan molt repartides entre nombrosos beneficiaris o si, per contra, existeix una concentració significativa de places en mans d’un nombre reduït de compradors.
La transparència en aquest punt és essencial perquè la borsa no és només un instrument administratiu. Està redistribuint capacitat turística dins una illa que fa anys que debat sobre la saturació, la massificació i la necessitat de posar límits al creixement.
El GOB considera un error recuperar places que havien quedat fora del mercat i defensa que els ajuntaments afectats haurien de poder pronunciar-se abans que aquestes tornin a entrar en funcionament. L’entitat també reclama que Recursos Hídrics emeti un informe previ abans de cada reactivació.
