
La música d’arrel serà la protagonista del darrer concert de l’edició d’enguany de Fosquets Lithica. Aquest dijous, 10 de setembre, a les 20 hores, la Pedrera del Tarongers, a les Pedreres de s’Hostal, acollirà l’actuació de Figues d’un altre paner, una proposta que revisita el patrimoni musical tradicional des d’una sensibilitat actual i que servirà per posar el punt final al cicle cultural.
Fosquets Lithica tanca així el programa retornant als orígens, després d’una edició que va començar també amb la música menorquina com a fil conductor. Per a la cloenda, Figues d’un altre paner presentarà un treball construït des de la recerca, l’estima i la reinterpretació de la música d’arrel, en un espai especialment vinculat al paisatge i a la identitat cultural de Menorca.
La proposta del grup combina melodies i influències menorquines, mallorquines i d’altres territoris mediterranis, amb un protagonisme especial de la polifonia vocal. Les harmonitzacions, treballades amb profunditat, conviuen amb una lectura contemporània de les lletres tradicionals, que són revisades des de perspectives com el feminisme o la recuperació crítica de la memòria històrica.
El repertori incorpora també noves composicions creades a partir de la glosa, entesa com una de les expressions més vives de la poesia popular. D’aquesta manera, el grup no es limita a recuperar cançons del passat, sinó que les transforma, les actualitza i les posa en diàleg amb les inquietuds del present.
El concert tindrà, a més, un component escènic destacat amb la participació de la companyia de dansa Radicel·la, vinculada a Catalunya i Menorca, que es presentarà a l’illa amb una coreografia que parteix del ball tradicional per conduir-lo cap a llenguatges contemporanis. També hi haurà la col·laboració especial del músic Moisès Pelegrí.
Figues d’un altre paner està format per Marta Elka, a la veu i el violí; Auba Villalonga, veu; Joan Carles Villalonga, veu i guitarró; Annabel Villalonga, guitarra i veu; Manel Álvarez, baix, i Juan Flores, percussió.
El resultat promet un directe de gran intensitat, en què les veus ocupen un paper central sobre una base instrumental sòlida, amb una posada en escena pensada per reforçar la connexió entre música, paraula, moviment i tradició. Una cloenda que convertirà la Pedrera del Tarongers en l’escenari d’un diàleg entre les arrels i la creació contemporània.





