Antoni Anglada va néixer a Ciutadella el 1847, fill d’Antoni Anglada i Joana Anglada. Casat amb Júlia Planas Bosch (Palma, 1867), a la que portava vint anys: Amb ella va tenir tres fills i tres filles: Antoni, Joana, Júlia, Joan Lluís, Maria i Tomàs. No tenim cap informació sobre la seva joventut. He de dir que en la pàgina de Geanet es diu erròniament que era fill de Pere Anglada Torres i Magdalena Anglada Caimaris i que es va casar el 1872 amb Antònia Anglada Hernández, amb qui hauria tingut cinc fills; segurament deu ser una confusió arran d’uns llinatges tan repetits a Ciutadella com els Anglada. De fet, un Antoni Anglada Anglada és, el 1893, president de la cooperativa La Sexagenària. No sembla que sigui el mateix, ja que la cooperativa és obra més del món republicà, però no podem descartar que sigui el nostre personatge d’avui.
Antoni va ser un home per la música. Desconec si va tenir altres oficis i treballs, però es guanyà la vida com a professor de solfeig i instruments de vent. La primera notícia del seu paper com a director de banda és de 1883, quan dirigeix una banda de l’Associació de Catòlics de Ciutadella. Ell era activista catòlic, impulsor i soci fundador del Cercle Catòlic d’Obrers fundat el 1887 al Seminari de Ciutadella, amb el padrinatge de Federico Pareja. L’entitat era una resposta a les que ja s’havien creat impulsades pel republicanisme local i s’orientava a promoure l’oci i els bons costums entre els associats, a més de l’assistència i ajuda. Antoni Anglada va arribar a ocupar la presidència d’aquesta entitat.
Va ser en el marc de l’activitat del Cercle Catòlic que es fundà la banda de música, agrupació musical que actuava en vetlades i festivals, sempre dirigides a complir les finalitats de l’associació, com la que van oferir al benefactor, el duc d’Almenara Alta, o l’acte del centenari de la creació de la Unitat Catòlica Espanyola. Antoni no era únicament director de banda, sinó també component de quartets i altres agrupacions, en les quals solia coincidir amb el mestre Francesc Rosselló, autor de la partitura de Foc i Fum, entre d’altres.
Igualment, durant més de cinquanta anys, Antoni Anglada va ser membre de la Capella de Música de la Catedral, per aquest motiu, la mateixa capella interpretà una composició de Benet Andreu en els seus funerals. Una altra empresa a la que dedicà els seus esforços Anglada va ser la creació de l’orfeó El Artístico, del que va ser nomenat director honorari en 1908, en reconeixement de tots els esforços pel manteniment i vida de la coral. L’any següent, el 1909, estrenà una composició per a quartet. No és que sigui la única, sinó una de les poques de les quals tenim noticia.
Antoni Anglada, conegut com mestre Terres, va morir a Ciutadella, on vivia a la casa número 59 del carrer de la Puríssima, el 23 d’abril de 1931, a 84 anys. La fotografia està treta del llibre “La música de la Ciutadella contemporània”, de Carreras, Francesc i Pons Bosch, Jordi, del que també he tret algunes dades biogràfiques.
