Claude Monet al seu menjador de Giverny, ca. 1915. © Collection Philippe Piguet.
El protagonista d’aquest escrit (París, 1840- Giverny 1926) va pintar més de 2.000 quadres. Aquest pintor, un dels creadors del moviment impressionista, era molt menjador, golós i a la vegada gurmet.
Pare d’una família nombrosa de vuit infants, Monet tenia veritables manies de patriarca. Per exemple, insistia a trinxar ell mateix, a taula, les peces de caça, els rostits i l’aviram que es preparaven a l’àmplia cuina de rajoles blaves, situada al costat del menjador. A més, era molt estricte amb els horaris dels àpats: es dinava a les 11:30 i se sopava a les 19 hores per no perdre cap detall de la llum que cercava obsessivament plasmar als llenços. Inclús quan rebia amics o marxants d’art es mostrava intransigent a l’hora de respectar aquests horaris. Fins a tal punt que alguns convidats s’estimaven més fer mitja volta abans que arribar tard, per molt temptadors i abundants que fossin els àpats que s’oferissin a taula.
D’altra banda, l’esmorzar també tenia una gran importància per al pintor que s’aixecava a l’alba. Li agradava que fos potent per fer front a les seves anades al camp per pintar. Incorporava especialitats recollides al llarg dels seus viatges a regions de França, d’Anglaterra i dels Països Baixos com ara: andouillette torrada (un embotit fet de porc), ous amb bacó, formatge holandès o stilton, un formatge blau de vaca d’origen anglès, llesques de pa torrades amb melmelada de taronja i vi.
A part de tot això, el gurmet tenia nombrosos plats predilectes: lluç de riu pescat en els estanys de la seva propietat, becada rostida, púding de Londres flamejat amb rom i entrants on la mantega normanda hi tenia un lloc predominant.
Però una recepta de la seva cuinera Marguerite agradava particularment a aquesta boca fina (que mai en sa vida va posar-se als fogons): el “gâteau vert-vert” una coca farcida de crema de pistatxo recoberta d’un glacejat fet de sucre, blanc d’ou, dues cullerades d’aigua de rosa i un poc de llet. Monet tingué la idea d’afegir-hi el suc resultant de bullir espinacs per donar-li un color més verd. És evident que a tots els menús figuraven fruits deliciosos i llepolies.
Claude Monet fou a part d’un gran pintor un gran amfitrió que rebia a la seva taula molts de personatges famosos del món de la cultura com ara Renoir, Cézanne, Rodin, Mallarmé i també mecenes, marxants, i polítics de gran rellevància com ara Georges Clémenceau.
