Me contava un sabater,
qui tot ho vol arreglar,
que, per saber rallar en plà
han de fer so menester.
Sembla cosa de punxire-
una branca sense brots-,
que, encara que el rallen tots
molts pocs el saben escriure.
I per rallar, hi ha banaula
qui fa lo que li ve en gana:
quant no sap una paraula
hi posa sa castellana.
Deixem açò pes vesins-
coses qui sempre han estat-,
i estudiem es disbarats
dets llinatges menorquins:
Un qui va néixer en novembre
li han posat per nom Gener;
i un altre fi des desembre
té per llinatge Febrer.
I açò encara és casi res;
que, sí de doblers es tracta,
es més pobre que una rata
i diuen: Senyor Marquès.
No vos espanteu encara,
que un dolent serà Bonet,
Monjo serà qui no és frare
i un de molt brut Massanet.
Des qui en sa Corema viu
el conèixen per Pascual,
i es qui va néixer en s’estiu
té per llinatge Nadal.
No hem d’anar a cap assamblea
per trobar, entre altres coses,
que anomenen Casasnovas
qui no en té ni una de vella.
Si fa portes i pintures
com li poden dir Ferrer?;
i si posa ferradures
per què li han de dir Fuster?
Aquell homo botiguer
qui viu entre arròs i lates,
per què si no fa sabates
l’han de nombrar en Sabater?
Aquell qui és mal educat
té de nom Senyor Cortès;
i aquell qui és tot un pelat
Orfila sense fer res.
És Torrent i està ben sec;
és Bosch i no té cap arbre;
és Moll i no arriba a mabre
ni solsament a gerret.
Du ses barbes de vuit dies
i li diuen en Barber;
té de nom en Cavaller
i no té cavalleries.
Nom Sans i és com un dimoni;
Capó i no passa de gall;
Torres i viu a la Vall,
Tecles i no en té cap qui soni.
Un Sastre i va despullat;
un Florit no té cap flor;
Coll i no té cap botó,
Carreras i està aturat.
No té capell i és Gorries;
Barber i no en té per senyal;
i li deim en Mercadal
i va néixer a Ferreries.
Trop que té raó es sabater
qui tot ho vol arreglar:
Si, per saber rallar en plà
han de fer són menester.
Setmanari El Iris, setembre de 1951
