El Govern sanciona l’ús d’una captació sense permís però posteriorment en permet l’aprofitament, una decisió qüestionada per l’oposició d’Alaior i Més per Menorca.
Quaranta mil litres d’aigua cada dia. És la capacitat d’extracció de la captació situada a les antigues bateries militars de Llucalari, al terme municipal d’Alaior, que durant l’estiu de 2025 va ser objecte d’una actuació del Seprona de la Guàrdia Civil en el marc de l’Operació Zahorí. El pou no disposava de l’autorització administrativa corresponent i va acabar precintat. Mesos després, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua va resoldre l’expedient amb una multa de 5.700 euros a Llucalari Hotel SL, responsable de l’Hotel Cap Menorca, i posteriorment va autoritzar temporalment l’explotació de les captacions.
És aquesta seqüència la que ha convertit un expedient administratiu per una captació d’aigua sense autorització en un conflicte polític que va molt més enllà de l’import de la sanció. El debat se situa ara en tres terrenys: la qualificació de la infracció, les condicions en què es permet continuar utilitzant el pou i el criteri amb què el Govern gestiona els recursos hídrics en un moment de pressió sobre les reserves d’aigua de l’illa.
La resolució de l’expedient va considerar la infracció lleu i va fixar una sanció inferior als 9.500 euros inicialment previstos. La reducció es va aplicar després que l’empresa reconegués la seva responsabilitat, renunciàs a presentar recursos administratius i s’acollís al pagament voluntari dins el termini establert.
El cas havia començat mesos abans. Durant l’estiu de 2025, els agents del Seprona varen detectar l’existència d’una captació que no disposava de la preceptiva autorització. La intervenció va donar lloc al precinte del pou i a l’actuació dels serveis de Recursos Hídrics del Govern. El conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, va confirmar posteriorment en seu parlamentària que s’havia produït una extracció d’aigua sense autorització i que les dues captacions vinculades a l’expedient tampoc disposaven de comptador volumètric.
L’expedient no es va resoldre immediatament. Al desembre es va dictar la mesura cautelar de cessar “de manera immediata” l’extracció i d’instal·lar un sistema de control del volum d’aigua extret. Però el desenllaç administratiu va incorporar un element que ha resultat decisiu en la polèmica: el Govern va autoritzar posteriorment l’ús temporal dels dos sondejos.
Segons va explicar el conseller Lafuente, l’autorització té una vigència d’un any i està sotmesa a les condicions establertes per l’Administració. Entre aquestes hi ha la instal·lació d’un comptador volumètric i l’assumpció de responsabilitat pels fets que varen donar lloc a l’expedient sancionador.
La qüestió que plantegen ara els grups de l’oposició no és, per tant, si l’Administració va detectar i sancionar una captació irregular —fet que consta en l’expedient—, sinó com s’ha arribat a permetre posteriorment l’extracció d’aigua i amb quins criteris s’ha adoptat aquesta decisió.
Multa “irrisòria”
El portaveu d’Avançam Alaior, Víctor Ferrer, considera “ridícula” la multa imposada a Llucalari Hotel SL. “És una multa irrisòria davant la gravetat dels fets”, afirma. Per a Ferrer, però, el problema principal no és tant l’import com la qualificació de la infracció. “Què consideram, aleshores, una infracció greu, si extreure quaranta mil litres d’aigua diaris d’un pou de manera irregular, en plena crisi hídrica, és una infracció lleu?”, es demana.
Avançam Alaior considera “ridícula” la multa imposada a Llucalari Hotel SL i sosté que el cas transmet un missatge de “permissivitat total” en la protecció dels recursos hídrics de Menorca.
Ferrer sosté que el cas transmet un missatge de “permissivitat total” en la protecció dels recursos hídrics de Menorca. I considera especialment contradictori que, mentre les administracions reclamen contenció en el consum d’aigua, una captació que havia estat utilitzada sense autorització pugui obtenir posteriorment un permís temporal per continuar funcionant.
“Al ciutadà se li demana que estalviï, se li limiten determinats usos i se’l persegueix davant qualsevol consum excessiu. I aquí, després d’un cas clar de malbaratament d’aigua, s’autoritza continuar extraient-ne”, afirma.
El portaveu d’Avançam anuncia que el seu grup continuarà revisant la documentació relativa al pou i, especialment, les circumstàncies que han conduït a aquesta nova autorització. La seva intenció és determinar com s’ha tramitat i a quins usos es destina l’aigua extreta. Ferrer subratlla que no es tracta d’un ús essencial per als ciutadans, sinó d’un recurs destinat a una activitat econòmica i, segons assenyala, a usos ornamentals com jardins o piscines.
Control
La crítica d’Avançam s’inscriu, a més, en una qüestió més àmplia: el control administratiu de les activitats turístiques i dels recursos que consumeixen. Ferrer considera que la legislació no pot limitar-se a establir unes condicions abans de l’obertura d’un establiment, sinó que aquestes condicions s’han de comprovar posteriorment. “Hi ha algú pendent que això es compleixi?”, planteja.
Torre Vella i Menorca Experimenta
Per a Ferrer, Llucalari no és un cas aïllat. El relaciona amb altres expedients urbanístics i ambientals del municipi, entre els quals cita Torre Vella i Menorca Experimenta, i amb el debat sobre les piscines i el consum d’aigua associat als establiments de turisme rural.
El portaveu d’Avançam considera que el problema de fons és la insuficiència dels mecanismes de control. “Control —aquesta és la paraula clau— no n’hi ha suficient”, afirma, i atribueix aquesta mancança també a la falta de personal tècnic necessari per detectar i investigar les infraccions.
En el cas d’Alaior, recorda que durant anys l’Ajuntament ha estat sense inspector d’obres. I defensa que, si Menorca vol preservar el seu model territorial, necessita reforçar la inspecció i el control.
Ferrer també estén la seva crítica a la política municipal d’aigua. Recorda que Avançam ha reclamat mesures d’estalvi i assenyala que altres municipis, com Sant Lluís, Maó o es Mercadal, han aplicat restriccions mentre Alaior, segons denuncia, no ho ha fet.
Com a exemple posa els rentapeus de les platges. “L’oposició fa tres anys que diu que s’han d’aturar”, explica. Finalment, els dispositius han estat tancats. Per a Ferrer, la diferència és entre prevenir i reaccionar quan el problema ja ha arribat a un punt crític.
La seva crítica arriba també al Govern balear. Avançam Alaior ha reclamat la dimissió de Juan Manuel Lafuente i ha demanat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que el cessi. Ferrer considera que la gestió del cas Llucalari s’ha de llegir dins un context més ampli d’actuacions de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua que, al seu parer, plantegen dubtes sobre el rigor amb què s’aplica la normativa.
El PSOE-Alaior vol una còpia íntegra de l’expedient
El PSOE d’Alaior ha centrat la seva crítica en un altre aspecte de l’autorització: la ubicació del pou. Els socialistes sostenen que la captació es troba a menys de 500 metres de la costa, una franja en què, segons la seva interpretació del Pla Hidrològic de les Illes Balears i de l’article 123, es prohibeixen noves autoritzacions o concessions d’aigua subterrània en les condicions que estableix la normativa.
Els socialistes denuncien que la captació es troba a menys de 500 metres de la costa, una franja en què, segons la seva interpretació del Pla Hidrològic de les Illes Balears, es prohibeixen noves autoritzacions o concessions d’aigua subterrània.
El grup municipal considera que aquesta circumstància fa especialment necessari aclarir com s’ha concedit l’autorització posterior a la sanció. El Grup Parlamentari Socialista ha sol·licitat la còpia íntegra de l’expedient administratiu per conèixer els informes emesos, els criteris aplicats i, especialment, qui ha signat les resolucions que han permès l’explotació de la captació.
La petició posa el focus en la traçabilitat de la decisió administrativa. El PSOE considera que no basta amb imposar una multa per una extracció sense autorització i permetre després continuar utilitzant el recurs sense explicar amb detall les raons que justifiquen el canvi de situació.
Els socialistes aprofiten també el cas per recuperar una reivindicació municipal: la recuperació de la figura de l’inspector d’obres i urbanisme, una plaça que, segons denuncien, va ser eliminada pel PP en arribar al govern municipal. El PSOE va reclamar que s’incorporàs al pressupost de 2026 amb l’objectiu de reforçar la inspecció i el control urbanístic.
Per al grup municipal, Llucalari posa novament damunt la taula la necessitat de reforçar la capacitat de l’Ajuntament per controlar el compliment de la normativa, especialment en un municipi sotmès a una elevada pressió urbanística i turística.
La gestió de Lafuente, en qüestió
Més per Menorca ha anat més enllà del cas concret del pou i ha situat la controvèrsia dins una crítica general a la gestió de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua. El partit ja havia reclamat la dimissió de Lafuente arran de les revelacions sobre les presumptes pressions exercides sobre la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer.
La polèmica ha augmentat després de la publicació d’una carta signada per 21 funcionaris de la Conselleria en defensa de Maria Joaquina Ferrer i dels criteris tècnics i jurídics aplicats durant la seva etapa al capdavant de la Direcció General de Costes.
El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, va considerar “escandalós” que el conseller hagués pressionat presumptament la directora general perquè signàs una resolució amb la qual ella discrepava des del punt de vista tècnic i jurídic. La formació menorquinista va reclamar a la presidenta Prohens que actuàs i va advertir que, si es confirmaven aquestes pressions, Lafuente no podia continuar al càrrec.
La polèmica ha augmentat després de la publicació d’una carta signada per 21 funcionaris de la Conselleria en defensa de Ferrer i dels criteris tècnics i jurídics aplicats durant la seva etapa al capdavant de la Direcció General de Costes.
Més per Menorca considera “insòlit” que un grup tan nombrós de funcionaris hagi sortit públicament en defensa d’una directora general cessada i reclama explicacions sobre el funcionament intern de la Conselleria.
Petició de compareixença urgent
Per aquest motiu, la formació ha registrat al Parlament una petició de compareixença urgent del conseller. Castells vol que Lafuente expliqui el cessament de Ferrer, les seves revelacions sobre les presumptes ingerències polítiques i el contingut de la carta dels funcionaris. La intenció del partit és que la compareixença es produeixi en el primer ple del nou període de sessions, previst per al 8 de setembre, tot i que no descarta reclamar un ple extraordinari.
El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, vol que Lafuente expliqui el cessament de Ferrer, les seves revelacions sobre les presumptes ingerències polítiques i el contingut de la carta dels funcionaris.
En la seva ofensiva política, Més per Menorca ha inclòs també el cas Llucalari. Castells ha citat l’extracció irregular d’aigua del pou entre les controvèrsies que, segons el partit, s’acumulen sobre la gestió de Lafuente. També ha recordat altres assumptes, com la tramitació de les autoritzacions dels abalisaments as Mercadal i as Migjorn Gran, la concessió dels amarraments de Cala en Bosc o el retard en l’habilitació de dispensadors d’aigua per a camions a la dessaladora de Ciutadella.
La formació considera que el conjunt d’aquests episodis qüestiona la transparència i el criteri amb què es prenen determinades decisions.
Un debat que va més enllà d’un pou
Llucalari és, en definitiva, un expedient d’aigua que ha acabat convertint-se en una peça més d’un debat molt més ampli sobre el model territorial de Menorca. D’una banda hi ha una infracció reconeguda i sancionada per l’Administració. De l’altra, una autorització posterior que permet temporalment continuar utilitzant les captacions sota determinades condicions. I entre totes dues decisions, una pregunta que l’oposició considera encara sense resposta suficient: per què es permet continuar extraient aigua i amb quins criteris?
El projecte de l’Hotel Cap Menorca, instal·lat a les antigues bateries militars de Llucalari, va suposar una inversió de 4,3 milions d’euros i va rebre el 2024 una ajuda pública de 990.950,40 euros del Fons de Suport a la Inversió Productiva. Més per Menorca i Avançam han qüestionat també que un projecte que ha rebut aquesta aportació pública pugui haver estat relacionat amb una captació d’aigua sense autorització.
L’oposició reclama saber si les mateixes exigències que s’apliquen als ciutadans es mantenen quan es tracta d’una activitat turística amb una capacitat econòmica superior, i reclama conèixer què va passar entre el precinte, la sanció i la posterior autorització.
La discussió, però, no es limita a determinar si 5.700 euros són molts o pocs. El que està en joc és la percepció sobre l’aplicació de les normes en un territori amb recursos limitats. L’oposició reclama saber si les mateixes exigències que s’apliquen als ciutadans i a les petites empreses es mantenen quan es tracta d’una activitat turística amb una capacitat econòmica superior.
I, sobretot, reclama conèixer què va passar entre el precinte del pou, la sanció i la posterior autorització.
L’aigua, en el centre del debat
El cas ha posat així l’aigua en el centre d’un debat que ja no és estrictament administratiu. Avançam reclama més control i una política de prevenció; el PSOE demana accedir a l’expedient i aclarir la legalitat de l’autorització; Més per Menorca qüestiona la gestió política de la Conselleria i exigeix explicacions al seu màxim responsable. Tres vies diferents que convergeixen en una mateixa demanda: saber com s’ha pres la decisió que permet avui continuar aprofitant una captació que ahir era objecte d’un expedient sancionador.
En una illa on l’aigua és un recurs limitat i on cada estiu augmenta la pressió sobre les reserves, Llucalari ha deixat de ser només el nom d’un pou. És també el punt on conflueixen la normativa, el control administratiu, l’activitat turística i la discussió sobre fins a quin punt les institucions són capaces d’aplicar amb el mateix rigor les regles que han establert.
C.M/DAlaior
