Belarmino neix al llogaret de Linde, a Cangas del Narcea, el dia 18 d’abril de l’any 1929.
És el fill vuitè d’Isidro Menéndez i Elvira Álvarez. Adolescent, l’any 1944 marxa a Madrid i treballa en una carnisseria d’Atocha. De jove, Belarmino marxa a Lleó per fer feina en la mineria, on fa de maquinista de locomotores elèctriques. En aquest ambient obrer i reivindicatiu de la mineria, Menéndez es compromet amb l’activitat sindical en la dècada dels anys cinquanta. En els seixanta es mou dins la clandestinitat de la lluita antifranquista. Treballa a les mines de Villablino entre 1948 i 1962. L’any 1962 actua en la vaga de Ponferrada, on coincideix amb Nicolás Redondo. Belarmino fou condemnat al desterrament. L’home ja havia enviudat i tenia dos fills, que va deixar a càrrec de sa mare, mentre ell s’obria camí a Barcelona. Coneix una maonesa, amb la que es casa l’any 1966.
L’any 1971 es trasllada a Menorca, a Maó, on obre un taller d’electricitat d’automòbil, que tanca el 1979. Milita en la UGT. L’any 1977 es va afiliar al PSOE, i entre 1978 i 1984 va ser secretari general de la UGT a Menorca. Entra com a conseller en les primeres eleccions democràtiques, celebrades el 1979, encara en la denominada etapa preautonòmica. Forma part de la Comissió de Govern del Consell Insular que va presidir Francesc Tutzó, en la qual ell va assumir responsabilitats de gestió de la Residència d’Ancians de Maó, depenent del Consell Insular.
L’any 1982 va entrar com a vocal al comitè federal del PSOE, però aviat xoca contra la majoria del PSOE a Menorca, liderada per Borja Carreras-Moysi. El març de 1983 presenta la seva dimissió com a secretari d’organització del PSOE a Menorca, així com dels ens orgànics interinsulars. El desacord amb el funcionament del PSOE l’empeny a donar-se de baixa del partit el setembre de 1983, i de la UGT, l’abril de 1984. Belarmino és una figura sindical i política en tot el període de la transició a Menorca, que per força ha de xocar amb la política “progre” de la línia Borja Carreras i amb els primers casos de renúncies i promeses incomplides de Felipe González, com va ser la de la sortida de la OTAN.
Aquests canvis en la seva vida van coincidir amb el trasllat de la residència de Maó a Ciutadella. Posteriorment, deu anys després, va ser el número dos de la llista a les eleccions autonòmiques i insulars d’Esquerra de Menorca-Esquerra Unida. Belarmino no va ser elegit aquell 1995 i es retirà de la vida política, realitzant una activitat social en l’associacionisme veïnal de Ciutadella, en el qual va guanyar anomenada pel seu activisme social. Va morir el 26 de novembre de 2017, a Ciutadella.
