“… perquè només en el plaer, el vici o la quimera de l’escriptura sentia que la meva vida i jo fèiem sentit.”
He volgut començar la recomanació d’aquesta setmana amb aquesta cita, extreta de les primeres pàgines del llibre, perquè consider que defineix el protagonista i possiblement -això és pura elucubració, però fonamentada- també l’autor. Les conseqüències, de Pere Antoni Pons.
Fem ara cinc cèntims de l’argument.
Mallorca avui. El protagonista, enmig d’una turbulenta crisi sentimental, investiga l’oblidada expedició a l’illa de dos oficials de les SS, qui sap si relacionada amb la persecució dels jueus que s’estava produint arreu d’Europa. Aquesta recerca el portarà a connectar passat i present: la repressió franquista, les misèries de la Transició, les maniobres del poder polític i econòmic… I remoure el passat -quan és ocult, però ben viu- és sempre perillós.
Som ben conscient que no seré capaç d’analitzar a fons les múltiples capes del llibre, els referents literaris que m’ha semblat copsar i tot el recorregut sociològic i històric que ens fa viure. Si més no, amb aquestes paraules ja us haureu adonat que és una novel·la d’una riquesa sorprenent.
Per altra part, és evident que una intriga travessa la narració, una intriga intensa, cada cop més complexa, però perfectament travada, tan lligada a fets històrics i tan immergida en la realitat actual, que inevitablement t’atrapa i t’arrossega. Molts fils alhora, aparentment inconnexos, que a poc a poc van confegint el tapís.
I la veritat és que tot plegat és una barreja molt agosarada (nazis esotèrics, rondalles mallorquines, empresaris emporcats, personatges reals, grupuscles neofeixistes…) que en mans menys expertes hagués resultat impossible d’engolir, però que Pere Antoni Pons converteix en un relat insòlit, però versemblant.
Així, el llenguatge és molt acurat i, alhora, força planer. Ens permet identificar-nos amb alguns dels personatges, mentre d’altres ens fastiguegen. No els sentim llunyans tot i l’estrany periple que han de viure. Són gent que, d’una manera o l’altra, hem conegut. Per a bé o per a mal.
Si més no, més enllà de l’argument i dels personatges, el que més m’ha sobtat és com Pere Antoni Pons desenvolupa la història sense necessitat de focs artificials. Així he de dir-vos que és una novel·la profundament honesta. No hi ha paranys, ni girs de guió per emplenar buits i disfressar mancances, ni explicacions de darrera hora que facin de crossa. Ans al contrari, els plans temporals ben emmarcats, els capítols més aviat breus, el lligam sòlid entre cada passa de la narració i les reflexions que substitueixen possibles i enfarfegats discursos explícits, tenen com a resultat que la Mallorca, culturalment i territorialment anorreada, que dibuixa la novel·la tingui una força colpidora perquè la sabem certa.
“…com si (…) el desenvolupament de la història ja només fos una acumulació de desfiguracions o només pogués tenir la forma d’una successió descurada de mutacions que es precipiten sense recollir ni res del passat.”
Tanmateix, no vull cloure la ressenya sense tornar al misteri que el protagonista malda per desentranyar. És l’eix de la narració, no és una excusa per encabir-hi cap mena de manifest, però així i tot l’ordit és tan perfecte que, sense distreure’ns, ens permet veure tota la desolació que anys de traïcions i mesquineses han bastit, les grans mentides que han fet passar per conquestes, la brutor criminal dels que manaven i continuem manant.
Creieu-me si us dic que aconseguir-ho, i amb tanta brillantor, ha d’haver estat força difícil. Però Pere Antoni Pons hi ha reeixit. Llegiu Les conseqüències, us promet que no us penedireu.
