Per Bep Al·lès/Ciutadella – Els episodis detectats durant 2025 a la xarxa d’abastament de Los Delfines han tornat a posar damunt la taula una pregunta que afecta molts habitatges de les urbanitzacions de Ciutadella: fins a quin punt un aparell domèstic d’osmosi inversa pot protegir els consumidors quan l’aigua de la xarxa presenta concentracions excessives de nitrats o contaminació microbiològica?
La resposta és que l’osmosi inversa constitueix una barrera molt eficaç, especialment davant els nitrats, però no pot considerar-se una garantia absoluta ni substituir les obligacions sanitàries del sistema públic d’abastament.
El Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum (SINAC) confirma que la xarxa de Los Delfines, gestionada per l’Ajuntament de Ciutadella i alimentada per set pous, va registrar el 25 d’agost de 2025 un control qualificat oficialment com a “aigua no apta per al consum”. L’Observatori de l’Aigua especifica que aquell incompliment estava relacionat amb clorurs, conductivitat i nitrats. A més, Los Delfines acumula antecedents d’aigua no apta els anys 2016, 2021, 2022 i 2025.
Precisament els nitrats són un dels contaminants que els equips d’osmosi inversa poden reduir de manera molt significativa. La membrana del sistema reté bona part de les substàncies dissoltes abans que l’aigua arribi a l’aixeta destinada habitualment a beure i cuinar. Això converteix aquests aparells en una mesura complementària especialment interessant en zones amb problemes de qualitat de l’aigua subterrània.
La qüestió és més delicada davant la contaminació microbiològica. L’expedient sancionador conegut aquests dies assenyala que l’1 de desembre de 2025 es va detectar als pous de Los Delfines una elevada contaminació amb coliformes, Clostridium i Escherichia coli, bacteri aquest darrer associat a contaminació fecal.
Una membrana d’osmosi en perfecte estat també constitueix una barrera davant aquests microorganismes, però no es pot afirmar que qualsevol habitatge amb osmosi quedàs automàticament protegit. El resultat depèn de la qualitat de l’equip, l’estat de la membrana, el manteniment, la correcta instal·lació i l’absència de contaminacions posteriors dins el mateix sistema.
Resulta significatiu que l’anàlisi completa registrada al SINAC l’endemà, 2 de desembre, ja qualificàs l’aigua distribuïda com a apta i registràs valors de zero per a E. coli, enterococs i Clostridium perfringens. La diferència pot respondre al fet que les mostres conflictives procedien dels pous de captació i l’anàlisi posterior corresponia a l’aigua de la xarxa després del tractament de desinfecció.
Per tant, l’osmosi inversa pot ser una important protecció particular, especialment davant els nitrats, però mai no pot convertir-se en l’alternativa a garantir una aigua segura a la xarxa ni a informar immediatament la població quan aquesta deixa de ser apta per al consum.
