Per Bep Al·lès/Ciutadella – Menorca rebrà 23,48 milions d’euros del Pla Anual Ordinari 2026-2027 de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), una quantitat important que situa l’illa prop del màxim percentual que li correspon legalment. Les actuacions aprovades permetran avançar en matèria d’aigua, sanejament, patrimoni i equipaments esportius i socioculturals. Tanmateix, el repartiment deixa també absències significatives: no hi figura cap pla específic d’inversió a les urbanitzacions turístiques, ni actuacions destinades a millorar els accessos i els aparcaments de les platges, dues qüestions directament relacionades amb la pressió que genera l’activitat turística.
La Comissió Executiva del Pla Anual de l’ITS ha aprovat 65 dels 195 projectes presentats a les Illes Balears, amb una dotació global de 199,87 milions d’euros. Menorca rebrà 23.478.986,57 euros, el 13,17% del total adjudicat, un percentatge pròxim al màxim del 14,03% establert per la normativa per a l’illa.
D’aquesta quantitat, els tres grans projectes presentats pel Consell Insular de Menorca representen una inversió directa de 15,6 milions d’euros i agrupen actuacions municipals relacionades amb les infraestructures hidràuliques, la recuperació patrimonial i la desestacionalització turística.
La partida més important, de 7,24 milions d’euros, correspon al Pla d’actuacions integrals per recuperar i modernitzar les infraestructures de Menorca. Inclou vuit intervencions en cinc municipis, principalment relacionades amb el sanejament, el proveïment d’aigua potable i la gestió de residus.
Entre aquestes hi ha les xarxes de sanejament de Pou Nou i Torret, a Sant Lluís; actuacions de sanejament i proveïment a es Murtar i sa Mesquida, a Maó; millores a Punta Grossa I, as Mercadal, i Cala Galdana, a Ferreries; la reurbanització hidràulica del carrer Sant Antoni, a Sant Lluís, i la restitució paisatgística de l’antiga depuradora de Cala Morell, a Ciutadella.
Es tracta d’inversions necessàries en una illa on la disponibilitat, la gestió i la qualitat de l’aigua constitueixen un dels principals reptes ambientals i territorials. Que l’ITS destini recursos al cicle de l’aigua és, per tant, una línia que mereix una valoració positiva. Amb tot, tenint en compte la transcendència que aquesta qüestió tindrà durant les pròximes dècades, la inversió podria haver estat encara més ambiciosa, especialment en renovació de xarxes, reducció de fuites, sanejament i reutilització.
El segon bloc, amb 3,92 milions, està destinat a la recuperació patrimonial i la dinamització cultural. S’hi inclouen la museïtzació del Centre d’Interpretació META i del túnel-refugi de Ciutadella; tres intervencions al Castell de Santa Àgueda, a Ferreries; la museïtzació del Molí de Dalt, a Sant Lluís; la rehabilitació del Teatre El Salón, as Castell, i la restauració dels canons Vickers de la Bateria de La Mola, a Maó.
Finalment, 4,44 milions es destinaran a quatre actuacions vinculades al turisme esportiu, els equipaments i la desestacionalització: l’adquisició i rehabilitació de l’antic restaurant La Salamandra, a Alaior, per convertir-lo en centre sociocultural i esportiu; un gimnàs municipal a Ferreries; la transformació de la pista de bàsquet des Migjorn Gran en una sala polivalent amb instal·lació fotovoltaica, i una pista d’atletisme a Ciutadella.
Les urbanitzacions, una altra vegada absents
Més enllà de les inversions aprovades, crida especialment l’atenció que entre els projectes anunciats no aparegui cap programa integral destinat a les urbanitzacions turístiques. Són precisament aquests nuclis els que durant la temporada alta suporten una part important de l’activitat turística i on, en molts casos, fa anys que es reclamen inversions en manteniment, espais públics, voravies, enllumenat, zones verdes, serveis i renovació d’infraestructures.
En el cas de Ciutadella, aquesta absència torna a deixar damunt la taula actuacions llargament plantejades en zones turístiques. Entre aquestes hi ha la possibilitat d’adquirir o expropiar solars estratègics per recuperar-los per a ús públic, com el de la plaça Domingo, o intervenir sobre espais degradats com l’antic Centre Comercial de Los Delfines, a Cala en Blanes. Són punts situats al cor d’una de les principals zones turístiques del municipi i que podrien encaixar en una política de regeneració i millora de la qualitat de la destinació.
L’ITS va néixer precisament vinculat a la necessitat de compensar les conseqüències territorials, ambientals i socials derivades de la pressió turística. Per aquest motiu, la regeneració dels nuclis que concentren una part important d’aquesta activitat hauria de tenir també un pes específic dins els futurs plans d’inversió.
Una situació semblant es produeix amb els accessos a les platges. Entre les actuacions anunciades tampoc no hi ha un programa específic per millorar carreteres d’accés, ordenació de la mobilitat o aparcaments als principals arenals de Menorca. Durant els mesos d’estiu, la saturació dels accessos a determinades platges constitueix un dels problemes més visibles associats a l’augment de població i visitants.
Millorar aquests espais no significa necessàriament incrementar la capacitat per rebre vehicles, sinó ordenar millor la mobilitat, reforçar els aparcaments existents quan sigui necessari, potenciar els sistemes de transport col·lectiu i evitar situacions de col·lapse que afecten residents, visitants i el mateix medi natural.
Menorca obté, en definitiva, una participació elevada en el repartiment de l’ITS 2026-2027 i incorpora projectes importants, especialment en matèria d’aigua, patrimoni i equipaments. Però una inversió de gairebé 23,5 milions també convida a plantejar quines prioritats han quedat fora.
Les urbanitzacions turístiques, els espais degradats que necessiten una actuació pública i els problemes d’accés i aparcament a les platges continuen figurant entre les assignatures pendents. Si l’Impost de Turisme Sostenible ha de servir per retornar al territori una part dels recursos generats per l’activitat turística, aquests espais haurien de formar part, també, de la planificació dels pròxims exercicis.
