Per Itziar Lecea/Ciutadella – Maria del Mar Cardona Moreno, jove ciutadellenca i estudiant de Filologia Clàssica a la Universitat Complutense de Madrid, ha convertit una experiència personal marcada per l’anorèxia i una etapa especialment complicada de la seva vida en el punt de partida de “He vuelto a nacer”, un llibre que està entre l’assaig i l’autobiografia. Però que té molt de classicisme i poètica. Així, combina vivències personals, filosofia, mitologia grega i reflexions sobre la mort, la consciència, la superació i l’amor. Ara, a punt d’iniciar el màster d’Investigació a la mateixa Complutense i amb el llibre presentat a l’IES Josep Maria Quadrado, on va estudiar, na Mar continua aprofundint en el món de l’antiguitat i en aquelles preguntes que l’han acompanyada durant els darrers anys.
Primer de tot, qui és Maria del Mar Cardona Moreno?
Som menorquina i estudiant dde Filologia Clàssica a la Universitat Complutense de Madrid. He acabat el grau i ara començaré el màster d’Investigació. És aquest món, el de l’antiguitat, la lletra i la història, el que vull descobrir. M’interessa anar a l’origen de tot, tot i que m’he centrat molt en els textos grecs, en la traducció del llatí i del grec. M’interessa el grec antic, els clàssics, autors com Homer o Heròdot, però també la poesia i la prosa llatines, amb autors com Horaci.
Sempre t’ha agradat escriure?
Sí, m’ha agradat molt des de petitona. Però vaig començar a escriure d’una manera més intensa perquè vaig passar per un moment molt complicat. Vaig tenir anorèxia i vaig estar molt a prop de la mort. Els metges em deien directament que em moriria.
Fins a quin punt va arribar aquella situació?
Vaig arribar a pesar trenta-nou quilos. Era l’època de la pandèmia i, a més, no vaig poder començar els estudis quan m’hauria correspost perquè no estava psicològicament preparada. Durant aquell temps em controlaven molt: em pesaven cada mes, cada setmana quan estava especialment baixa de pes, i els metges em deien que no podia anar a estudiar. Al final vaig decidir que volia curar-me. L’anorèxia no està tan relacionada amb una imatge física com amb una depressió. Jo volia realment curar-me i tornar a néixer, perquè sabia que m’estava morint. Vaig començar a menjar, vaig pujar de pes i vaig poder anar a Madrid.
Però arribar a Madrid no va significar que tot estigués solucionat.
No. Quan vaig arribar-hi vaig tornar a baixar de pes i vaig arribar a pesar quaranta-un quilos. El més curiós és que, tot i això, treia molt bones notes. El primer any vaig treure dues matrícules d’honor i ningú no entenia com podia fer-ho pesant tan poc.
I com t’ho expliques tu?
Perquè tenc molta força de voluntat. Som una persona molt forta i realment volia créixer. No volia quedar estancada. Quan estàs en una situació així tens una veu que et diu que no pots, que ningú t’estima, que ningú et curarà i que moriràs. I, moltes vegades, acabes quedant tota sola amb aquesta veu.
Per això dones tanta importància a tenir persones al costat?
Sí. Necessites gent que t’acompanyi. Pots tenir persones físicament al teu costat, però emocionalment estar completament sola. I crec que això és molt important, especialment quan parlam de salut mental. Moltes persones pateixen perquè no tenen ningú que realment lis faci costat.
I d’aquesta experiència neix “He vuelto a nacer”?
Exactament. Quan estava tan malalta somiava molt amb el cel. Vaig tenir una experiència molt complicada de descriure, molt propera a la mort. Ho veia tot en blanc i negre, no tenia una percepció normal del temps i sentia veus molt llunyanes. Cada vespre veia un túnel amb fotografies de la meva vida, una cascada i la meva àvia, que havia mort. Vaig començar a escriure en aquell moment, però sense cap intenció de fer un llibre. Eren vivències personals i experiències que anava escrivint de manera desordenada. Necessitava expressar tot el que sentia i, d’alguna manera, intentar ordenar el meu món interior.
Per tant, escriure va ser també una forma de teràpia.
Vaig començar a escriure per mi mateixa. I més endavant vaig veure que allò podia convertir-se en un llibre.
Quan vas adonar-te que realment tenies un llibre entre les mans?
Quan anava per la pàgina 150 vaig començar a veure que tot tenia un ordre. Jo havia estudiat filosofia clàssica i vaig començar a introduir-hi qüestions relacionades amb l’estoïcisme, l’epicureisme o la reminiscència de l’ànima de Plató. També vaig començar a escriure sobre mitologia i em vaig adonar que l’anorèxia, el suïcidi i altres qüestions que havia viscut tenien una relació amb la mitologia grega.
Quin paper hi té la mitologia grega?
És un dels centres del llibre. Per exemple, hi ha el mite de Faetó, que parla de superació. És un personatge que no fa cas dels advertiments dels altres, intenta arribar allà on vol i acaba morint, però lluita per aconseguir-ho. Jo vaig veure que tot això tenia molta relació amb el que jo havia viscut.
El llibre va més enllà de la teva experiència personal.
En certa manera. Hi ha estoïcisme, però també qüestions relacionades amb la supraconsciència i les experiències properes a la mort. Vaig llegir molt sobre aquestes experiències i també vaig parlar amb persones que havien estat clínicament mortes. Vaig comparar la meva experiència amb la d’altres persones.
Aquesta investigació també està relacionada amb el teu futur acadèmic?
Sí! Com que em vull dedicar al món de la investigació, m’agradaria fer la tesi sobre la mort. Soc una persona molt perfeccionista i volia saber què m’havia passat realment. És interessant que la ciència no ho pugui explicar tot, però també pot ser que científicament hi hagi explicacions per a determinades coses. Crec que és un projecte que pot tenir recorregut.
Com va ser el procés de publicar “He vuelto a nacer”?
El 2024 el vaig enviar a tres editorials: Talón de Aquiles, Autografía i Universo de Letras. Em van acceptar les tres en qüestió d’una setmana i vaig quedar al·lucinada. No m’ho esperava gens, perquè a més ho vaig fer tota sola. Quan vaig començar a enviar-lo tampoc sabia si realment funcionaria. Vaig esperar fins que tot estigués confirmat abans de dir-ho a la meva família, perquè fins i tot pensava que podia ser una mentida. Però finalment la resposta va ser positiva. Quan me’l van acceptar em van demanar que escrivís cent pàgines més. Jo en tenia unes 150 i el llibre n’acaba tenint 280. Després vaig dedicar un any a editar-lo i corregir els errors.
Què significa per a tu que el llibre hagi arribat als lectors?
Molta gent m’està escrivint i em diu que el llibre li ha tocat l’ànima, que li ha arribat. Això és el que em fa sentir realitzada. Sent que el meu projecte ha arribat a la gent adequada. No necessitava arribar a molta gent, sinó a la gent adequada.
Què t’agradaria que trobàs el lector quan obri el llibre?
M’agradaria que el llegís amb deteniment. No és un llibre per llegir una nit i quedar adormida. És un llibre per llegir a poc a poc. Hi ha molts noms de la mitologia i moltes referències, i potser el lector haurà de cercar algunes coses. Però també hi trobarà molta relació, molta intertextualitat, i crec que pot servir com una eina.
