Durant segles, el calendari de la pagesia menorquina no va estar marcat únicament pels mesos, sinó sobretot pels cicles de la terra, les feines agrícoles, les festivitats religioses i unes tradicions transmeses de generació en generació.
En aquest món rural, Sant Miquel, el 29 de setembre, assenyalava una frontera ben definida: per al camp de Menorca era, pràcticament, el començament d’un nou any.
De Sant Miquel a Nadal corria el primer lloguer de missatges, un període especialment intens perquè coincidia amb la preparació i sembra dels sementers. Els dies s’escurçaven i la jornada començava a trenc d’alba.
El tornall s’allargava fins que era fosca negra, en unes setmanes durant les quals bona part de l’activitat del lloc quedava concentrada en una mateixa missió: preparar la terra perquè tornàs a donar fruit.
La seva feina permet entendre fins a quin punt s’aprofitava cada tros de terra cultivable. Es sementer de blat no només havia de quedar ben llaurat. També es cavaven els racons i les voreres i es treballava al voltant de les roques.
