
Per Itziar Lecea/Ciutadella – Hi ha projectes que neixen d’una estratègia i d’altres que simplement sorgeixen. Kúu Music Experience pertany més aviat a aquesta segona categoria. Darrere el nom hi ha tres músics de Ciutadella —Pau Pons, Toni Ocaña i Tito Mestres— que, després d’anys de tocar, experimentar i compartir vivències, han decidit donar forma a una proposta pròpia. Una música instrumental, progressiva i molt visual, pensada tant per escoltar com per deixar-se endur.
De molts anys de música compartida
Pau Pons explica que toca la guitarra des dels deu anys. Al llarg de la seva trajectòria ha passat per nombroses formacions, ha participat en esdeveniments, verbenes i bodes i també ha impartit classes de guitarra a dues escoles de Ciutadella. Però una part important del camí que l’ha duit fins a Kúu Music Experience es remunta aproximadament una dècada enrere, quan va compartir projecte amb Toni Ocaña. Aquella experiència es deia Meridian Project, una formació nombrosa —arribaven a ser vuit o nou músics, amb noms com Eva Pons, Melé, o Lluís García— que, tot i arribar a gravar un disc, va resultar difícil de mantenir. Pons recorda especialment aquella etapa perquè va ser una oportunitat d’aprendre molt al costat de n’Ocaña, sobretot en l’àmbit de la informàtica musical.
Després d’aquella experiència, en Pau i en Toni varen continuar component junts i, anys més tard, varen decidir reprendre el camí. Aquesta vegada, però, amb una formació més manejable i amb les eines tecnològiques actuals al seu abast.
La tecnologia com a aliada de la creativitat
Tant en Pau com en Toni treballen des dels seus propis estudis domèstics. Aquesta possibilitat, expliquen, ha canviat radicalment la manera de fer música. Ja no és imprescindible reunir una gran quantitat de músics en un mateix local d’assaig ni fer coincidir els horaris de vuit o nou persones. Amb tres integrants, el projecte és molt més àgil. I això els permet aprofitar també material que cadascun ja havia anat creant pel seu compte.
«Avui en dia ha avançat tant que pots fer feina a casa i després ajuntar-ho tot», expliquen. La tecnologia, lluny de substituir la creativitat, els dona eines per concretar idees que abans haurien estat molt més difícils de portar a terme. En Pau ho resumeix com una de les grans satisfaccions del projecte: poder compondre actualment amb totes les eines disponibles, des de llibreries de sons fins a instruments virtuals, i incorporar aquests recursos a una idea musical pròpia.

Una formació de tres, amb moltes vides musicals
A la guitarra d’en Pau Pons i als sintetitzadors i teclats d’en Toni OCaña s’hi suma en Tito Mestres al baix. Aquest darrer reconeix que al llarg de la seva trajectòria ha tocat una mica de tot —guitarra, teclats i baix— i que la proposta de retrobar-se amb els seus companys va ser també una manera de recuperar una activitat que li serveix com a vàlvula d’escapament. En Tito va ser, en certa manera, «fitxat» pels altres dos. Es coneixien des de feia molts anys i es trobaven habitualment per prendre alguna cervesa, fins que li varen proposar que s’unís al projecte. La resposta va ser afirmativa.
Tots tres comparteixen anys de música i d’experiències, però també altres ocupacions i responsabilitats. No plantegen Kúu Music Experience com un projecte del qual necessàriament hagin de viure, sinó com una manera de continuar creant, evolucionant i gaudint de la música. «Seguim component com si tinguéssim vint anys», resumeixen.
Una música sense etiquetes
Definir l’estil de Kúu Music Experience no és senzill. I probablement tampoc ho pretenen. La seva música neix de la situació, de l’emoció i del moment en què es troben quan componen. Hi ha temes més rítmics i d’altres més suaus, però no parteixen de la voluntat d’encaixar dins un gènere concret. «No cercam un estil», expliquen. Simplement, la música «sorgeix».
Hi ha, açò sí, un element que uneix les composicions: el caràcter progressiu. Els temes poden començar d’una manera i evolucionar cap a un lloc completament diferent. La improvisació també hi té un paper important, igual que els silencis, els canvis de tempo i la capacitat de deixar espai perquè la imaginació faci la seva. El resultat és una mena de paisatge sonor en què tenen cabuda les guitarres elèctriques, les bases electròniques, les percussions ètniques, les veus i tota casta de sons ambientals. Fins i tot sons de la mar o del vent. En Toni defineix la proposta d’una manera especialment gràfica: és una música «molt cinematogràfica, molt visual». Una música que, en lloc d’explicar una història amb una lletra, permet que sigui l’oient qui construeixi la seva pròpia pel·lícula. Així, l’oient també forma part del concert
Aquesta manera d’entendre la música es trasllada també als directes. Abans d’interpretar els temes, els músics expliquen al públic alguns dels sons i instruments que sentirà. No és el mateix escoltar una veu o una percussió desconeguda sense cap context que saber-ne l’origen i esperar-ne l’aparició, fent del concert en una experiència més interactiva. La percepció, a més, no és la mateixa per a tothom. Sense una lletra que condicioni la interpretació, cada persona pot construir el seu propi significat a partir de l’estat d’ànim i de les sensacions del moment. «Te la fas tu», expliquen.
La música també es veu
Un dels elements més singulars de Kúu Music Experience és que la proposta no acaba en el so. En Toni Ocaña ha programat els llums de l’espectacle perquè funcionin coordinadament amb la música. Les diferents notes i elements musicals serveixen per controlar també la il·luminació, de manera que el repertori té associada una posada en escena pròpia. I no és només una qüestió tècnica. Per al grup, els llums formen part de l’experiència i ajuden a crear aquella atmosfera visual que consideren tan important. La intenció és que música, espai i il·luminació acabin formant un únic conjunt.

Del Club de Tennis a Pedra Viu
Abans de començar a actuar públicament, el grup va fer una primera prova de foc l’any passat al Club de Tennis, davant amics i coneguts. La resposta va ser molt positiva i els va servir per comprovar que aquella música que havien estat creant entre estudis domèstics també funcionava davant un públic. Després varen arribar els Vespres d’Art de Mercadal i noves actuacions i altres espais. Aquest estiu varen participar en el festival de Pedra Viu, una oportunitat que valoren especialment. Precisament, haver estat seleccionats per Pedra Viu va suposar per al grup una confirmació que la proposta tenia interès més enllà de l’àmbit estrictament local, remarcant la importància d’aquest tipus d’apostes per la creativitat pròpia. També recorden especialment l’actuació al Jazzbah que va ser la seva presentació per a Pedra en Viu, en un espai més “tradicional” que els va suposar un nou repte.
Cercar l’espai adequat
De fet, una de les particularitats de Kúu Music Experience és que els seus integrants no conceben qualsevol escenari com a igualment vàlid. La música, consideren, guanya quan va acompanyada d’un espai i una ambientació que hi encaixin. Per açò pensen en llocs especials, espais de pedra, entorns singulars o escenaris on un bon joc de llums pugui acabar de transformar l’experiència. L’actuació a Fornells, en ple mes d’agost, va ser un exemple d’aquesta idea. La calor i les dificultats del muntatge no varen impedir que comprovassin que aquella música encaixava especialment bé amb un entorn d’aquestes característiques. La intenció, per tant, és continuar cercant escenaris on música, paisatge i il·luminació puguin dialogar.
Actualment disposen d’entre dotze i catorze composicions pròpies, però el repertori no està tancat. Els tres músics tenen material preparat i més cançons per enregistrar durant l’hivern. L’objectiu és ampliar el repertori per poder adaptar els concerts a cada espai: des d’una proposta més reposada, pensada per escoltar assegut, fins a una actuació més intensa i rítmica. La feina de composició, de fet, continua. La tecnologia els permet treballar des de casa, experimentar i anar donant forma a noves idees sense haver de sotmetre el procés creatiu a una estructura rígida.
La dificultat de fer música pròpia
Durant la conversa, també apareix una qüestió que va més enllà del mateix grup: les dificultats que troben els músics que creen repertori propi per trobar espais on actuar. Per açò, en Toni reclama que les administracions i els programadors tenguin també en compte aquestes propostes. No es tracta de «regalar res», sinó de donar oportunitats perquè els creadors puguin mostrar la feina que fan. Els ajuntaments, expliquen, sovint recorren a empreses de contractació d’artistes per confeccionar la programació. Això pot dificultar que projectes més específics i de creació pròpia tenguin accés als escenaris municipals.
I, tanmateix, defensen que la cultura no hauria de limitar-se a la contractació de formacions pensades per a les festes. També hi ha espai per a propostes diferents durant la primavera, la tardor o l’hivern. «Kúu Music Experience està fet amb cariño, amor i molta dedicació», comenten. «Quan fas música pròpia, ja saps que tens moltes portes tancades», reconeixen. Però també tenen clar per què ho fan: perquè els agrada.
Un petit espai per a una gran imaginació
El mateix nom del projecte amaga una declaració d’intencions. Kúu fa referència a un terme japonès amb diversos significats, entre els quals hi ha la idea d’un espai petit i buit on pot existir la creativitat. I aquesta imatge encaixa amb la realitat quotidiana del grup: els seus estudis casolans, espais reduïts on, malgrat les dimensions, hi caben sons, idees i projectes. Fins i tot fan broma amb la possibilitat que, si el projecte creix, necessitaran cercar un espai més gran. De moment, però, les seves «habitacions creatives» són suficients.
Ara, Kúu Music Experience mira cap endavant. El grup ja està en contacte amb diferents espais i responsables de programació i treballa per aconseguir noves actuacions, també fora de Menorca. Mallorca és un dels objectius. Hi ha espais on els agradaria actuar i amb els quals ja han intentat establir contacte. No es marquen grans terminis ni fites concretes. Prefereixen anar fent feina, continuar component, enregistrar nou material i sumar experiències que els permetin arribar a més gent. Tenen idees que encara no volen revelar i projectes que poden evolucionar de moltes maneres. El que sí que tenen clar és que no estan tancats a incorporar nous músics o ampliar la proposta en el futur.





