Per Bep Al·lès/Ciutadella
Fa poc ha anunciat la seva dimissió com a vicepresident de la Federació Balear de Confraries de Pescadors. Per què ha pres aquesta decisió?
No és una decisió que hagi pres d’un dia per l’altre. És una decisió que he anat madurant durant temps i que té molt a veure amb la manera com s’està relacionant l’Administració amb el sector pesquer.
Quan parlam d’Administració no em referesc únicament a la normativa pesquera. Parlam de tot el conjunt d’organismes amb els quals una confraria i un pescador han de tractar cada dia: l’administració pesquera, PortsIB, Capitania Marítima, l’Institut Social de la Marina (ISM) i altres organismes que tenen competències que afecten directament la nostra activitat.
Tots tenen les seves exigències, els seus tràmits, els seus controls i les seves responsabilitats. I el que jo he vist durant aquests set anys és que aquesta càrrega no ha fet més que créixer.
Quin és, per a vostè, el problema principal?
Que la relació és cada vegada més unidireccional, de l’Administració cap al pescador.
Ens demanen documentació, tràmits, controls, justificacions, comunicacions i noves obligacions. I nosaltres les assumim perquè entenem que hi ha una normativa que s’ha de complir. Però també esperam que, quan el sector planteja problemes o proposa canvis, hi hagi una resposta.
I aquí és on arriba la frustració. En els set anys que he estat al capdavant de la confraria he participat en moltes reunions i he plantejat moltes qüestions. Però sincerament, em costa recordar una demanda important que hàgim fet des del sector i que realment hagi acabat materialitzant-se en un canvi que faciliti la vida als pescadors.
Per exemple?
Tenim un edifici de l’ISM restaurat i aclarit … i buit des de fa 3/4 anys s’els hi ha demanat que les revisions metges es facin aquí. Es més fàcil enviar un metge que no tota la gent de Ciutadella cap a Maó a les oficines d’allà. Ni cas
PortsIb: Tenim problemes amb l’amarrament i el que suposa per la càrrega i descàrrega del moll atravessant barques. Demanan i donam solucions. Ni cas
Capitania : Cada vegada donen mes tàmits telematics a fer a les confraries, desatanent ells un servei esencial a la pròpia capitania.
DEA ( Diari electrònic a bord ) : Cada dia hem d’arribar a fer 7 notificacions des de la barca, el principi eren 3. Comque ens carregen de feina els hi explicam que la nostra es anar a pescar i proposam solucions per dir el mateix en menys passos. Ni cas….
Normativa de ports base d’arts menors: Hi ha un decret que s’ha de modificar ( ja que n’hi ha dos que diuen el mateix i a la vegada es poden interpretar diferent ) Ens van assegurar que es feria…nomes fa dos anys ( riu en tò irònic)
etc,etc…
Això vol dir que considera que les reunions no serveixen?
No diria que una reunió no serveixi mai. El diàleg és necessari i crec que les confraries hem de continuar participant-hi.
El problema és quan la reunió es converteix en la resposta a tot. Ens reunim, explicam els problemes, l’Administració pren nota i després tornam a trobar-nos mesos més tard per tornar a explicar pràcticament el mateix.
Els pescadors necessitam que després de les reunions passin coses. Necessitam decisions, canvis i solucions. Si no, arriba un moment en què la gent deixa de creure que participar serveixi per modificar res. Per açò la meva dimissió. M’he cansat de que me facin perdre el temps. A més un temps sense sou. Voluntari. Quan veus uns resultats ho fas en molt de gust. Quan veus que passen de tu i a més has deixat d’estar amb la familia , amics o simplament el teu hobbie…cansa
I això és especialment preocupant perquè les confraries som precisament el canal que hauria de permetre traslladar les necessitats dels pescadors a les administracions.
Creu que s’està carregant massa responsabilitat sobre les confraries i els pescadors?
Sí, i crec que és una tendència que s’hauria de revisar.
Les confraries som organitzacions petites, amb recursos limitats, i cada vegada assumim més tasques que requereixen temps, coneixements i responsabilitats. I el mateix passa amb els pescadors.
Un pescador ha de poder sortir a la mar i dedicar-se a pescar. No pot convertir-se en un gestor administratiu que ha d’estar pendent constantment de quina obligació nova ha aparegut, quin tràmit ha de fer o quin organisme li demana una determinada informació.
I això no passa només amb la normativa pesquera. Quan sumes PortsIB, Capitania Marítima, ISM, administració pesquera i altres organismes, el conjunt acaba sent molt difícil de gestionar per a un sector com el nostre.
I què és el que més li ha decebut durant aquests set anys?
Probablement la falta de retorn.
Puc entendre que no totes les demandes del sector es puguin acceptar. També entenc que hi ha limitacions legals, pressupostàries o competencials. Però una cosa és que una proposta no es pugui fer i una altra és que la resposta sigui sempre una nova reunió o ni tan sols això. Silenci administratiu.
El que no pot ser és que durant anys expliquem els mateixos problemes i que els pescadors continuïn exactament en el mateix punt, o amb més obligacions que abans.
Jo hauria entès perfectament que ens diguessin: “Això no es pot fer per aquest motiu”, o “aquesta és la solució que podem aplicar”. El que costa d’entendre és que passam anys demanant i demanant i que, al final, no vegem canvis reals.
Ara li queda aproximadament un any al capdavant de la Confraria de Ciutadella. Què espera d’aquest darrer any i quin missatge voldria deixar?
Continuaré fent feina fins al final del mandat i defensant els interessos dels pescadors de Ciutadella. No deixaré de fer-ho.
Però crec que també és important ser honest. Després de les properes eleccions la meva intenció és deixar el càrrec. Si amb 8 anys al càareg no he estat capaç de dur millores al sector crec que és necessari que hi hagi relleu.
Me’n vaig de la Federació perquè considero que la situació actual no em permet continuar aportant el que jo crec que hauria d’aportar. I quan arribi el moment, també deixaré la Confraria.
Però m’agradaria que quedàs clar que no és un cansament de la pesca ni dels pescadors. És precisament al contrari. És perquè crec en el sector i crec que mereix molt més.
M’agradaria que d’aquí uns anys poguéssim mirar enrere i dir que les administracions varen començar a escoltar de veritat el sector, que varen simplificar les coses i que moltes de les demandes que avui feim varen servir per provocar canvis.
Perquè el que no podem fer és exigir cada vegada més als pescadors i a les confraries i, al mateix temps, oferir-los cada vegada menys respostes.
