Les dades turístiques d’aquest estiu confirmen una evolució positiva del sector hoteler menorquí i, especialment, de Ciutadella. Les ocupacions elevades, la millor resposta dels establiments de quatre estrelles i la capacitat dels hotels de més categoria per incrementar tarifes sense perdre demanda assenyalen que una part del mercat valora la qualitat, els serveis i el valor afegit.
Aquesta evolució es complementa amb el creixement d’una oferta rural i d’agroturismes que ha sabut incorporar paisatge, patrimoni, gastronomia i producte local a l’experiència turística. És una diversificació interessant perquè amplia la imatge de Menorca més enllà del sol i platja i permet captar visitants amb interessos diferents.
Però aquesta fotografia positiva té una altra cara. Quan acaba l’estiu, la realitat continua essent molt més fràgil. El progressiu abandonament del programa de l’Imserso per part dels hotels menorquins no és fruit d’una manca d’interès per obrir a l’hivern, sinó d’unes condicions econòmiques que, avui, són inassumibles.
Amb els preus que paga l’Estat i amb els serveis que exigeix, mantenir un hotel obert durant la temporada baixa pot significar directament perdre doblers. Energia, personal, manutenció, cotitzacions, subministraments i manteniment han augmentat, mentre les quantitats que perceben els establiments no han evolucionat al mateix ritme.
No es pot reclamar desestacionalització i, al mateix temps, imposar unes condicions que castiguen qui manté l’activitat. Si es volen hotels oberts a l’hivern, els programes públics han de cobrir com a mínim els costos reals d’explotació.
Menorca avança cap a un turisme de més qualitat. El repte pendent és que aquesta qualitat també sigui compatible amb una temporada més llarga, però això exigeix polítiques realistes i no fórmules que obliguin els empresaris a assumir pèrdues per mantenir oberts els establiments.
