Avui recordarem a Antoni Villalonga, al seu fill i al seu net, una nissaga de músics. Antoni neix a Ciutadella el 7 de gener de 1888. És fill de Pere Villalonga Medina i Antònia Llorens Florit. Estudià violí i debutà com a violinista el 1903, a quinze anys. El 1905 demana l’ingrés com a soci aspirant a l’orfeó El Artístico. El 1907 és elegit membre de la Junta Directiva. Assumeix diferents càrrecs en l’entitat entre 1907 i 1913. El 1916 passa a dirigir temporalment la banda de música del Cercle Artístic, que feia concerts a la plaça des Born els diumenges dels dies festius, davant el mateix Cercle. Antoni no era músic professional, ja que la seva professió era la de tallador de pells. L’any 1919 es va casar amb Enriqueta Rigal Marzal, una valenciana nascuda el 1895 al poble d’Almansa. Antoni i Enriqueta van tenir dos fills: Antònia (Ciutadella, 1923- 2006), casada amb Francesc Marquet Torrent (Ciutadella, 1923) i Enric (Ciutadella, 1927 – 2016) i Antònia. El 1919, Villalonga Llorens dirigeix l’orfeó El Lírico, que participava en diferents actes vinculats sobretot amb entitats de signe conservador. El Lírico es manté actiu durant bona part de la dècada dels anys vint. Quan el 1936 es reorganitza El Artístico, Antoni Villalonga hi figura com un dels impulsors. El 1929 es constitueix l’orfeó La Armonía i ell en serà director durant molts d’anys. En certa manera, La Armonia va néixer per cohesionar l’afició al cant coral i per evitar la fragmentació que, per motius ideològics, hi havia hagut en el món orfeonista. Prova d’això és que actua en la majoria dels centres del poble: Cercle Artístic, Casino 17 de Gener, Cercle Catòlic, els salesians. Antoni Villalonga estava afiliat a un partit de dretes, i per això fou considerat desafecte durant la guerra civil. Acabada la guerra, La Armonía es vinculà a la denominada Obra Sindical de Educación y Descanso, i ell va mantenir la seva activitat musical. Antoni va ser contractat per l’Ajuntament com a empleat d’arbitris. Mor el 9 de març de 1952. Germà d’Antoni va ser Joan Villalonga Llorens (Ciutadella, 1891), que era former d’ofici i músic de vocació. Tornant a Antoni, del seu matrimoni amb Enriqueta Rigal, va néixer en 1927 Enric Villalonga, que va formar-se en el col·legi salesià, en el qual va rebre les primeres lliçons musicals. Enric va continuar la tradició musical familiar i fou deixeble de Llorenç Galmés. Al llarg de la seva trajectòria va interpretar diversos instruments com violí, viola, trombó, bombardí, baix i bateria. En la postguerra, Enric va participar en diverses orquestres de música melòdica, com la Minerva o la Marazul i també va entrar a la Banda Municipal a la qual estaria lligat gairebé cinquanta anys, fins al punt de fer-se càrrec de la direcció en 1989, batuta que va mantenir fins al 1995. En la dècada dels vuitanta també va dirigir l’estudiantina del Casino Nou. Enric s’havia casat amb Rita Coll Benejam (Ciutadella, 1929-2016), amb qui va tenir a Antoni (1956-2020) i Carme (1959). Continuant amb la tradició dels Villalonga, Antoni, net d’Antoni i fill d’Enric, tindrà una llarga trajectòria en la Banda de Música de Ciutadella i en la banda de Música de Ferreries. Així mateix, participarà en grups juvenils com van ser Burdell Gleck i l’orquestra Sifasol, en els darrers anys del segle XX. Antoni va morir el 2020.
Nota: Gran part d’aquesta semblança està basada en el llibre “La música a la Ciutadella contemporània”, de Jordi Pons Bosch i Francesc Carreras Jaume. Ajuntament de Ciutadella, 2007
