Balearia, Black Friday Advertisement

Història del zero per Antoni Liz Femenías

El zero no és res, però és necessari i ha costat introduir aquest nombre.

Els Babilonis empraven un sistema sexagesimal posicional com el que encara empram per mesurar el temps i els angles. Amb només dos tipus de signes podien escriure fins a 59. Necesitaven el zero però no l’empraven. Deixaven un espai buit.

A la tauleta Plimpton 322 cap a l’any 1800 a. C. podem veure que deixaven espais buit per representar el zero. El 60 era igual que el nombre 1 de la posició següent. Igual que 60 segons és 1 minut i que 60 minuts és 1 hora.

  Era difícil diferenciar un o dos zeros entre altres nombres. Finalment, els babilonis van inventar un símbol per marcar el buit entre els seus dígits, encara que és probable que no consideressin el zero un nombre com els altres.

La manca del zero és un dels inconvenients més greus del sistema numèric romà.

Els maies cap a l’any 36 a.C. empraven de forma independent, un sistema vigesimal posicional amb diverses representacions per al nombre zero.

El manuscrit de Bakhshali és una recopilació matemàtica descoberta el 1881 a l’interior d’un tancat de pedra al nord-oest de l’Índia; potser el seu origen sigui anterior al segle III. Gran part del manuscrit havia estat destruïda i, en el moment del seu descobriment, només en quedaven unes setanta fulles d’escorça de bedoll. En aquest manuscrit s’utilitza un punt per representar el nombre zero.

Aquest manuscrit ja empraven el sistema decimal (de 10 dígits).

Al voltant de l’any 650 l’ús del nombre 0 era habitual a les matemàtiques indies; una tauleta de pedra, trobada a Gwalior, al sud de Delhi, contenia els nombres 270 i 50. Els nombres de la tauleta, datats l’any 876, són molt semblants als nombres moderns, tret del fet que els zeros són més petits i estan un poc alçats.

Una de les inscripcions del temple conté la inscripció més antiga coneguda del símbol circular «O», per representar el zero.

Els matemàtics indis (Brahmagupta, Mahavira i Bhaskara, per exemple) van fer servir el zero en operacions matemàtiques. 

Després, el concepte del zero es va propagar a àrabs, i xinesos.

Al-Uqlidisi («l’Euclidià») (c. 920-c. 980) va ser un matemàtic àrab l’obra del qual Kitab al-fusul fi-al-hisab al-hindi (Capítols de matemàtiques índies) és el text àrab més antic conegut que descriu l’ús posicional dels nombres indoaràbics, és a dir, l’ús dels dígits del 0 al 9 dreta) es correspon amb una potència de 10 (per exemple, 1, 10, 100 i 1.000). L’obra d’al-Uqlidisi representa a més el primer treball sobre aritmètica que es coneix al món àrab. Al-Uqlidisi va néixer i va morir a Damasc, però va viatjar molt i és possible que aprengués les matemàtiques hindús a l’Índia. Només ha sobreviscut una còpia d’aquest manuscrit.

Leonardo de Pisa (c. 1175-c. 1250),  el  també conegut com a Fibonacci, va viatjar per Egipte, Síria i Berbèria (Algèria). L’any 1202 va publicar l’obra Líber Abaci (El llibre de l’àbac), que va introduir els nombres indoaràbics i el sistema de numeració decimal a Europa Occidental. Actualment aquest sistema s’utilitza a tot el món i s’ha imposat als incomodíssims nombres romans que s’utilitzaven en temps de Fibonacci.

Un fragment del Liber Abaci on es veuen els dígits emprats i el zero.

Amb els ordinadors actuals empram el sistema binari que funciona amb només dos dígits el 0 i l’1.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *