
El premi Nobel de física de 2026 s’ha atorgat a Francis Halzen per les contribucions decisives a l’Observatori de Neutrins IceCube i al descobriment de neutrins d’alta energia d’origen astrofísic.
Francis Halzen va néixer el 1944 a Tienen, Bèlgica. Doctorat el 1969 per la KU Leuven, Bèlgica. Professor a la Universitat de Wisconsin-Madison, EUA.
El neutrí és la partícula que no té càrrega elèctrica i molt poca massa comparat amb altres partícules. Els neutrins travessen la matèria i pocs neutrins xoquen amb un nucli atòmic. Cada segon, sense que te n’adonis, 65.000 milions de neutrins procedents del Sol travessen l’ungla del teu dit petit.
El cosmos és travessat contínuament per partícules denominades col·lectivament raigs còsmics. En general, aquestes partícules són protons.
Les partícules que formen els raigs còsmics de poca energia poden procedir de la desintegració de substàncies radioactives, del Sol o bé originats quan els raigs còsmics xoquen contra l’atmosfera terrestre.
Els raigs còsmics tenen nuclis atòmics que ens arriben des de l’espai. Els més comuns són els nuclis d’hidrogen, que consten d’un protó (p). Tenen càrrega positiva i les trajectòries es veuen afectades pels camps magnètics de l’espai, per la qual cosa no en podem determinar el lloc de procedència.
També hi ha radiació gamma que és llum amb molta més energia que la llum visible. La radiació gamma pot perdre energia en interactuar amb una altra llum durant el viatge per l’espai.
NEUTRINS

Els processos que donen altes energies als protons també generen neutrins d’alta energia. Aquestes mateixes reaccions de partícules produeixen també radiació gamma. Els neutrins no es veuen afectats pels camps magnètics, per la qual cosa és possible rastrejar-ne la trajectòria fins a la font d’origen; tampoc no són detinguts per la pols còsmica ni per la radiació.
La majoria dels neutrins que arriben a IceCube el travessen en línia recta sense deixar rastre. Els pocs neutrins que xoquen contra un nucli atòmic generen llum que pot ser captada i analitzada. Hi ha tres tipus diferents de neutrins que produeixen patrons diferents a IceCube. Quan un neutrí electrònic o un neutrí tauònic xoquen amb un nucli atòmic, provoquen una cascada de partícules que il·lumina la zona circumdant al xoc. El xoc d’un neutrí muònic no només genera una cascada, sinó que també produeix una partícula (un muó) que deixa una llarga estela de llum a través del gel.
Els neutrins de molta energia no s’originen al nostre entorn, sinó que han de provenir de llocs molt llunyans: potser de processos violents a regions on han explotat estrelles o de galàxies actives distants.
La majoria de neutrins travessen la Terra i arriben a l’Antàrtida, al Pol Sud.
Cap al 1960, diversos físics havien suggerit que l’aigua podria ser un bon material per captar neutrins procedents de l’espai. En principi els investigadors utilitzaven receptors de ràdio per captar senyals de neutrins. Es va provar al fons de la mar a Hawai, però organismes fluorescents interferien.
El 1987 es va començar a emprar detectors de llum en gel en lloc d’ones de radio.
En primer lloc, l’equip de recerca va provar a introduir els sensors al gel de Groenlàndia per verificar que podien registrar la llum provinent de les partícules presents al gel.
A l’Antàrtida les primeres proves es van fer el 1993 però prop de la superfície les bombolles al gel podien causar problemes.
Posteriorment, van començar la construcció del primer observatori de neutrins al Pol Sud, el predecessor d’IceCube: AMANDA.
A profunditats majors el gel era transparent i no tenia bombolles.
Entre 2005 i 2010 es va construir l’observatori IceCube per a la detecció de neutrins. Es van posar detectors de llum en forats al gel entre 1.450 i 2.450 m de profunditat.
El telescopi de neutrins ocupa 1 km cúbic i consta de 86 cables amb un total de 5.160 sensors.

El 2013, després de dos anys de recollida de dades, es van descobrir en aquestes dos esdeveniments de neutrins de l’ordre dels petaelectronvolts: 1,04 PeV i 1,14 PeV (1 PeV = 1 Vol= 1015 eV).
Amb aquest observatori de neutrins s’han detectat fonts potencials, entre elles la galàxia activa NGC 1068 (també coneguda com a M77). Dels neutrins registrats per IceCube, 79 semblen provenir en la direcció d’aquesta galàxia.
Els darrers anys, els investigadors d’IceCube també han detectat neutrins d’alta energia procedents de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. Es creu que aquests neutrins s’originen quan la radiació còsmica xoca amb els àtoms del tènue gas interestel·lar.
Ha començat l’astronomia de neutrins.
Ja s’està planificant la propera ampliació al Pol Sud: IceCube-Gen2 abastarà la impressionant xifra de vuit quilòmetres cúbics de gel.




