Escola de formació Joan Francesc Lopez Casasnovas
Balearia, Black Friday Advertisement

Això era i no era per Raymonde Calbo Laffitte

Le Petit Chaperon rouge, illustration par Jessie Willcox Smith, 1911

Com m’agrada recordar el temps d’innocència de la infantesa quan la meva germana gran em llegia contes de Charles Perrault o dels germans Grimmalguns dies abans de dormir. Des de fa segles han sigut una font d’inspiració en molt d’àmbits que ens han acompanyat fins avui.

Charles Perrault (1628 -1703) a França i, un segle més tard Jacob (1785-1863) i Wilhem (1786-1859), els germans Grimm a Alemanya, varen basar-se en la tradició oral per a donar a conèixer històries, contes  i llegendes que anaven recollint a les cases dels pobles i als fora viles de les seves respectives regions.

Sembla que Charles Perrault a través dels contes com ara: la Ventafocs, Barbablava, la Bella dorment, Pell d’ase, Polzet, la Caputxeta vermella, etc. Charles Perrault, pretenia entretenir i educar la Cort del rei Lluís XIV i la gent que freqüentava els salons parisencs. Per contra, els germans Grimm autors entre d’altres de Blancaneu i els set nans, Hänsel i Gretel, els Musics de Bremen el llop i les set cabretes, estaven més interessats en preservar una memòria: la del poble i les seves creences i tradicions.

Aquells contes aparentment per infants parlen als adults, contenen veritats a vegades incòmodes sobre la por, el desig, la mort, la metamorfosi , la ingenuïtat o la crueltat.

Segur que si hagués nascut a Mallorca la meva germana m’hauria contat algunes de les rondalles mallorquines recopilades per mossèn Antoni Maria Alcover (1862-1932) publicades al recull de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi d’es Recó. Aquest aplec, inclou més de 400 rondalles de Mallorca també recollides de la tradició oral de l’illa. Consta de 24 volums en l’edició popular de referència organitzada pel lingüista, filòleg i editor ciutadellenc, Francesc de Borja Moll, tot i que en la  publicació original de mossèn Alcover constava de 12 toms ( 1896-1932).  No obstant, el 1935 Francesc de Borja Mollva afegir-hi el tom XIII. Sembla que algunes rondalles són més o menys coincidents amb algunes dels germans Grimm.

Hem de senyalar que l’herència d’en Perrault i dels germans Grimm segueix intacta, ja sigui en forma de llibres, de pel·lícules o d’espectacles, el conte segueix i es reescriu adaptant-se al ritme de les problemàtiques actuals. Però darrera aquestes noves invencions, persisteixen els noms de Perrault i els germans Grimm, guardians silenciosos dels somnis i malsons de la infància.

A Mallorca nombrosos filòlegs i escriptors locals han dedicat molts d’estudis a les rondalles contribuint a què aquest tresor de la cultura popular provinent d’una tradició oral perduri en la memòria del poble de Mallorca.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *