De la Concha demana a Madrid justícia a la cadena alimentària i el reconeixement dels costs afegits de la insularitat a les Balears La consellera d’Agricultura ha assistit a una reunió extraordinària al Ministeri per tractar les mobilitzacions del sector a tot el país

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha assistit a la reunió extraordinària convocada pel ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, amb tots els seus homòlegs autonòmics al Ministeri, amb motiu de les mobilitzacions protagonitzades pel sector agroalimentari a tot el país en les darreres setmanes. Una reunió que De la Concha ha valorat com a “molt positiva”, i ha afegit que es necessiten “moltes mesures i la col·laboració de molts actors” però que es va “en la bona direcció”.

A la reunió, De la Concha ha valorat positivament el focus posat pel Ministeri sobre la distribució desigual del valor a la cadena alimentària i el pes enorme d’aquest factor en la preocupant situació actual del camp a tot el territori. No obstant, ha demanat valentia per prendre les mesures adients per tal que aquesta situació canviï i s’obtenguin uns preus justos, sobretot amb la venta a pèrdues i a resultes, que De la Concha ha dit “no es poden permetre”. Unes paraules que ha subscrit també el ministre Planas a la reunió.

La consellera ha expressat que precisament es va crear la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària a Balears per lluitar contra aquests problemes derivats de la cadena alimentària, i ha explicat que s’està treballant en un estudi de preus “per veure en quins punts de la cadena es multipliquen els preus que reben els productors, i que després paguen els consumidors un 300, 500 o 700 per cent més cars”.

La consellera també ha recordat la situació especial i encara més agreujant que hi ha a les Illes Balears, on a més de patir aquesta situació, els productors i les productores del sector assumeixen els sobrecosts provocats per la insularitat. Cal recordar que segueixen els contactes entre la Conselleria i el Ministeri per introduir el reconeixement del fet insular que tenen les Illes al Pla Nacional Estratègic que ha de presentar Espanya a Brusel·les per a la negociació de la futura Política Agrària Comuna, que entrarà en vigor a partir del 2021.

Per últim, cal afegir també que quant als rendiments nets que reben per la seva activitat, els agricultors i les agricultores professionals de les Illes Balears es troben per sota de la mitjana espanyola d’11.805 euros anuals, amb 9.760 euros, essent la cinquena comunitat autònoma on menys rendiments es reben. Els treballadors i treballadores només superen el salari mínim interprofessional amb els seus rendiments a Andalusia, La Rioja i Múrcia. A la resta de comunitats cobren menys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.