“No treballaré en tot el que queda d’any. Què fem, fem alguna cosa?!” Així va néixer Menorcaster, una marca de guitarres elèctriques, artesanals i de quilòmetre zero. El 2020 està sent un any de reinventar-se, de cercar alternatives i, perquè no, d’apostar per projectes que potser, si no és per la pandèmia, seguirien en un calaix. Això devia rumiar Kurro Zamora al veure’s sense feina i pensar en Ignacio Parejo (Nacho) qui de seguida va veure-ho clar: “farem guitarres elèctriques”.
-Què fa que algú es decideixi a construir guitarres?
-Kurro: Toco la guitarra en un grup i just fa un any, l’octubre del 2019, vaig venir fins al taller a que en Nacho m’ajustés la guitarra. Arran d’aquí em faig oferir, durant els mesos d’hivern que són els que jo no acostumo a treballar, a aprendre i donar-li un cop de mà amb les reparacions. Ell porta molts anys com a luthier, construint guitarres, no elèctriques, però la idea li ballava dins el cap. En principi al març jo m’acomiadava per tornar a la meva feina; treballo en la producció d’espectacles i tenia tot l’any tancat, a la meva agenda no hi havia ni un forat. Però va arribar el confinament, i amb ell totes les noves mesures que van fer que els concerts s’anessin anul·lant un rere s’altre.
-Nacho: En el meu cas ve de lluny. El meu pare era arquitecte, i jo des de petit feia maquetes en cartolina o amb fustetes, per guanyar-me la setmanada. Al decidir marxar de casa ho vaig agafar com a professió, això d’aprendre l’ofici de fer coses petites. A la vegada tocava la guitarra, també des de petit, i vaig decidir unificar les meves dues passions: construir coses i tocar la guitarra. Durant tres anys vaig formar-me fent un curs amb el Jesús Bellido, on vaig aprendre l’ofici de fer guitarres, espanyoles i acústiques. Quan el Kurro va venir i em va dir de fer alguna cosa, no vaig dubtar gens, guitarres elèctriques!
– Nacho, des del 95 construeixes les guitarres Paricio, guitarres acústiques i espanyoles; el procés de fabricació d’una Menorcaster és el mateix?
– No es construeixen igual, són oficis diferents. Fer guitarres espanyoles i acústiques és molt més complicat, des del punt de vista d’ebenisteria; construir una guitarra elèctrica, a nivell de fusteria és molt senzill, inclús avorrit; com a fuster passar de l’espanyola a l’elèctrica és molt fàcil, no em suposa cap complicació ja que estan pensades per ser fetes en sèrie, dissenyades gairebé per a una cadena de muntatge. Del tema de l’electrònica s’encarrega en Kurro.
– Com són les guitarres Menorcaster? Què les fa diferents a la resta de guitarres elèctriques?
– Són guitarres de luthier, atractives per a clients que pensen en sostenibilitat i proximitat. És producte local, de quilòmetre zero, amb fustes de l’illa (pi de La Vall, ullastre) que els hi donen un so únic i espectacular, seleccionem les fustes de manera individual, i també emprem fustes reciclades. El pal és un pal de tres peces, amb llenya de pi que dóna un so molt peculiar, tothom es sorprèn. Donem la facilitat de triar cent per cent com volen que sigui l’ instrument:gruix, color, número de trasts, claviller. Actualment tenim un estoc de cinc, per poder donar-les a conèixer, provar, ensenyar… és una manera de funcionar com a showroom. Com a extra, el colpejador, l’únic element de plàstic que porta una guitarra, el fem amb plàstic reciclat, a partir de polipropilè que es tritura i tenyeix. A Espanya no hi ha cap altra marca que treballi amb fustes quilòmetre zero.
– Menorcaster es va posar en marxa al juny i ja heu fet la primera venda, la North Wind.
-Kurro: és una guitarra feta a petició d’un client: model kilòmetre zero, de pi i ullastre, amb el diapasó també d’ullastre. El so és espectacular, en una guitarra elèctrica és la fusta la que li dóna la sonoritat i l’electrònica ‘l’únic’ que fa és recollir aquesta vibració. És d’un blau elèctric que fa referència al color de les aigües del nord de Menorca, d’aquí el seu nom.
Menorcaster proposa instruments de molta qualitat a un preu assequible. Partint de la icònica Telecaster dissenyada per Leo Fender, i revolucionària en el seu moment per ser la primera guitarra fabricada en sèrie, Kurro i Nacho van un pas més enllà i aposten per una concepció diferent que s’allunya del fetitxisme que envolta al món de la música, i a la compra d’instruments més centrat en l’estètica que en el so. Una aposta valenta en un moment on l’enginy i les ganes fan moure projectes il·lusionants com el d’aquesta nova marca menorquina.
