Sabem -i els mitjans ens ho mostren constantment comunicant notícies de persones que es suprimeixen la vida fins i tot després de matar-ne a d’altres- , que així com va descendint la mortalitat per infermetats cardiovasculars, sida, accidents de tràfic, les xifres de suïcidi roman invariable. De fet, se mos diu, l’any 2015 el suïcidi va ser la primera causa de mortalitat en homes de 25 a 44 anys i la segona en dones, després del càncer de mama. Entre els 15 i els 25 anys, el suïcidi lidera o segueix als accidents de tràfic com a principal causa de mort.
És cert que el suïcidi no és certament l’únic problema de salut mental i salut pública. També ho són la depressió, l’ansietat, la bulímia o la psicosi entra altres moltes infermetats que afecten a una gran part de la població si tenim present que, segons dades que ens arriben, una de cada quatre persones experimenta un trastorn mental durant la seva vida. Ho crec, tots ens hem d’involucrar per a crear un entorn vital més positiu.
Segons el meu parer ens convé escollir una vida senzilla. Una vida que ens convidi a mirar els altres i a “sentir” que tots ens necessitam. Sentir-nos útils, ens dóna satisfaccions. Descobrir que l’interior de cadascú ha de ser acaronat amb delicadesa, crec que és fer-nos amb la font que ens regala aigua fresca. Sols la vida corre oxigenada allà on hi ha coneixement d’un mateix, autoestima, relació, profunditat, … N’estic convençut que, per qui vol ser feliç, és bo tenir amics i familiars amb qui confiar. L’amistat i la confiança ens alliberen de càrregues de tristesa i, enmig de fosques que ens surten a camí quasi bé diàriament, ens concedeixen la riquesa de no perdre el nostre somriure. Tot al contrari, ens ajuden a fer-lo més real, més creïble, més cortejador.
L’ajuda d’un psicòleg, d’una persona assenyada, d’algú que viu l’espiritualitat i la intimitat amb Déu, ens col·loca en el punt de partida per aconseguir participar d’una cursa que ens condueix a la felicitat. Per a mi, l’amor de Déu sempre està en el nostre abast. Humilment, però convençut, us dic oferint-vos la meva experiència, que a Déu no l’hem de rebutjar ni viure’l amb indiferència. Què bo és renéixer espiritualment i recuperar valors de tants i tantes que han descobert el sentit de la vida i són austers i humils. Austers i humils vivint la seva grandesa i pau sols mirant el cel, contemplant les estrelles, ensumant les roses, besant amb amor el seus fills, cuidant els petits detalls amb tothom, ajudant de cor a qui més ho necessita, pregant i confiant amb Déu en tot moment. Crec que una persona sent pau a dins d’ella mateixa si en el seu pla diari es proposa no fer-se mal a ella mateixa, ni a cap persona, ni a la terra, ni a res ni a ningú.
Aquests dies passats, al cementeri, pregant i acompanyant pares i familiars d’un jove de quinze anys mort d’accident dia 23 passat, algú em comentava una expressió d’algú ple d’experiència, 96 anys: “Boni segur que no mos ho diuen tot. Convé, per açò, anar amb els ulls ben oberts”. Boni segur que sí. Boni segur que molts ens volen fer creure que la felicitat està en, …. (tinguem present el que no pocs ens diuen constantment). Quantes coses sentim entorn de la felicitat i del benestar. I el que és cert és que no necessitam massa coses per a ser feliços. Sols necessitam viure el dia a dia amb ganes, amb passió. Sols necessitam, just quan ens despertam, que el nostre primer pensament sigui per a Déu. Necessitam donar-li gràcies per la vida del dia que comença. Necessitam demanar-li llum i força per a no caure en la temptació de fer-nos mal i de fer mal als altres. Necessitam posar-nos a les seves mans i diu amb tants de místics: “Senyor, fer de mi el que vulguis. Amb Tu confii plenament”. Aquesta plegaria que no és gens llarga, si és viscuda, és font de felicitat.
M’agrada pensar que he de viure per agrair la vida que m’ha estat regalada descobrint, gràcies a ella, la importància de l’amor, de la confiança, de l’alegria, de la pau, de la natura, de les persones, dels animals, de la música, … i d’Aquell que de tot açò n’és ressò, Déu. La vida és plena de sentit!
