Llorenç Allès – Diego Pastrana Huguet (1971) s’ha estrenat aquesta setmana com a nou cap de la Policia Local de Ciutadella. Assumeix el càrrec després de 21 anys com a agent, i després de superar un procediment obert de selecció que l’ha col·locat com el relleu d’Ignasi Camps. Encara és prest, diu, per avançar quins seran els canvis que implementarà al Cos, però sí apunta cap a una visió molt humanista i social de la feina policial. Tot açò ho haurà de fer amb una plantilla curta, i amb el bagatge de la seva experiència, els seus coneixements de sociologia i treball social, i la voluntat d’oferir un bon servei a la ciutadania.
- Per què va decidir optar al càrrec de cap de la Policia Local?
- Complia els requisits, però no estava prou decidit per motius personals i familiars. Llavors vaig veure que la gent confiava en mi, vaig notar una onada positiva dels companys, i vaig començar a pensar que ho havia de fer. I aquí som.
- Quan es va presentar, pensava que seria vostè l’escollit?
- No, però hagués estat un mal policia si no m’hagués presentat. Crec que, com a agents, tenim l’obligació de cara al poble de fer una passa endavant quan se’ns demana. El tren només passa una vegada a la vida, i tal vegada després me n’hagués penedit. Estic il·lusionat. Encara no goso dir projectes concrets que vull dur endavant, perquè també hi ha moltes coses que funcionen. La Policia Local funciona, i més tenint en compte el nombre d’efectius que tenim.
- Quins objectius es marca com a cap de Policia Local?
- Vull que la gent sàpiga que la Policia hi és. Alguna gent diu que no hi ha policia mai, i no és així. És cert que som molt pocs, però tampoc no podem viure amb la pena constant dels que hauríem de ser. Som els que som, i amb açò hem de treballar. Ara bé, el poble també hauria de ser conscient que la culpa de tot el que passa no és de la Policia. Si ens poséssim idealistes, tots ens respectéssim, fóssim educats i tinguéssim consciència col·lectiva, no hauria de fer falta policia. És cert que molta gent reclama més presència policial, però podríem tenir centenars d’agents i no seria suficient. Hem d’intentar que la gent tengui la percepció de qui hi som, o de que hi som més. El projecte bàsic és que la gent senti que la Policia Local hi és i que és una policia seva. Som la policia del poble, la policia propera.
- Com s’aconsegueix que la ciutadania pensi que la policia hi és més, amb la manca d’efectius que tenen a la plantilla?
- Tal vegada haurem de visualitzar més la feina que feim. Moltes vegades la gent no és conscient de totes les tasques que assumim. Per exemple, la gent ens veu quan assistim un petit accident de trànsit, però desconeix la feina administrativa que després ens genera aquest fet. O les denúncies Covid. La feina policial no és només la tasca del policia que fa una feina al mig del carrer. Després hi ha la feina administrativa interna, que és moltíssima, i que s’ha de visualitzar i ha d’arribar a la ciutadania. Quan un Policia no és al teu cap de cantó, és que potser és a un altre cap de cantó.
- Si hi ha tanta feina administrativa, açò potser treu temps als agents per poder ser al mig del carrer. Açò hauria de canviar?
- Els policies operatius són al mig del carrer. La tasca administrativa la fa un altre tipus de personal, policies en segona activitat o administratius. Com a agent, sé segur que estem actius tot el temps, però així i tot, ens reclamen més presència des de les urbanitzacions, els comerciants del centre de la ciutat… La nostra feina principal és preventiva. El ciutadà ha de tenir la sensació de que si no som a ca seva, és que potser som a casa d’un veí. Fem un símil. Pràcticament a diari, a fora dels contenidors de fems hi ha bosses i objectes que no pertoquen. Açò és culpa de que no es vigila prou, o és culpa de qui tira el fems malament? Tenim clara la resposta, però és més fàcil dir que no hi ha prou control. No tot s’ha de revertir amb policies. S’han de canviar actituds. Els comentaris de que la Policia no hi som mai fan mal, perquè no és així.
- Quan diu que amb els agents que són fan allò que poden, creu que açò és suficient?
- Mai no fas prou. Ara estem en un procés (..)
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia o la vols llegir sencera la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris o bé mitjançant una subscripció digital.
Si et vols fer subscriptor a les edicions en paper o digital, ens pots trucar al número de telèfon 971 38 29 20 i t’informarem.
Amb la teva subscripció dones suport a la premsa local i de proximitat, a la nostra llengua i a la nostra cultura, i fas que els mitjans de comunicació locals poguem seguir editant, informar-te i poder crear i mantenir llocs de feina.
