Gestat durant l’últim any i mig i estrenat el passat mes de març, Letter to Milos és en essència una carta d’amor al seu fill en el seu primer any de vida, però també un sentit testimoni del que avui descriu artísticament al pianista menorquí. «En el disc –explica– he bolcat el lirisme que m’habita, i les meves conviccions: des del meu declarat amor a la tonalitat fins a la llibertat del free, reunint el gaudi que trob en la composició de petites peces amb la improvisació i l’esperit de joc».
La complexitat estilística de Letter to Milos
Letter to Milos és un disc estilísticament divers, que representa «un graó més» en la trajectòria del trio Mezquida–Meléndez–Tobías, tant pel que fa a la composició com al so. En ell conviuen harmònicament la profunditat meditativa de «Nacimiento», la potència groove de «Charrada de la vida», el pop progressiu de «El cielo en tus brazos», el tribut a diversos pals de la música ibèrica de «Pandero Suite», el punk minimal de «Pauta completa», l’exuberància brasilera de «Passarinho» o el romanticisme i els estàndards del jazz de «Letter to Milos» i «Milos Smiles», respectivament.
«Hi ha un ventall estilístic molt gran, però sobretot hi ha molt d’amor i un cant a la vida, inspirat per la meva paternitat i per totes les dificultats causades per la pandèmia», explicava Mezquida fa uns mesos en un article publicat a Enderrock.
En la posada en escena del Principal no faltarà el seu segell més personal i alhora més primari: la improvisació, el joc. «Continuarà sent un dels nostres eixos innegociables, perquè és el que ens fa sentir vius. Les composicions ja estan creades i les defensem en directe, però a través de la improvisió, que és el que els dona vida»
