Itziar Lecea/Ciutadella – L’entitat GOB Menorca, que l’any passat va complir 45 anys, va donar el 2022 per acabat amb la celebració, el 20 de desembre, de l’Assemblea Ordinària anual de socis i sòcies. En aquesta, a més d’elegir nous membres de la Junta Directiva, i analitzar el pressupost d’aquest nou any entrant, també es va fer un repàs de totes les activitats i projectes portats a terme. Així, es van treure conclusions de la feina ja feta, i de la que encara falta per fer. Des del setmanari hem parlat amb el coordinador general de l’associació, Cristòfol Mascaró, perquè ens faci el balanç del 2022 i ens posi llum en aquest 2023 recentment iniciat.
Quines àrees d’actuació i projectes del GOB destacaria? Tant en el 2022 com en el 2023.
L’associació té diferents línies de feina, i açò multiplica i diversifica molt les activitats que fem. Aquestes solen ser constants, és a dir, normalment no són actuacions puntuals, sinó que requereixen d’una prolongació temporal.
Entre aquestes destaquen:
-L’EDUCACIÓ AMBIENTAL En aquest sentit, de cada vegada anam ampliant més els projectes. A més d’activitats escolars, ja n’oferim fora de l’horari lectiu, com les colònies d’estiu, les rutes… Creim que aquesta és una de les àrees més importants on actuar, perquè és així com realment la gent coneix el que tenim a Menorca. I quan les persones coneixen les coses és quan realment les estimen, i veuen la importància de conservar-les.
-LA MASSIFICACIÓ TURÍSTICA. Sobretot de fa dos anys, s’ha convertit en tema cabdal. És molt important debatre i dialogar sobre el model turístic que tenim a Menorca. Des del GOB trobam que ja ha arribat a un punt de saturació, que es tradueix en la massificació turística i en la problemàtica cada vegada més creixent de falta d’habitatge, per la pujada de preus de lloguer. En aquesta línia encara hi ha molta feina a fer, i és d’urgència.
-LA PROBLEMÀTICA DE L’AIGUA. És un tema cada vegada més preocupant. Tenim els aqüífers amb molt mal estat, i fins ara, no s’ha sabut trobar una solució. És una problemàtica que s’ha de vigilar de prop i s’ha d’abordar per veure quines mesures es poden aplicar. Sense aigua potable, evidentment, no podríem funcionar.
-CUSTÒDIA AGRÀRIA. Un altre projecte important és donar el valor que mereix a l’activitat agrària. Per açò, ja fa anys que tenim en funcionament el programa Custòdia Agrària, que consisteix a fer feina amb els pagesos. De fet, tenim acords amb 37 llocs de l’illa, per intentar que les finques siguin rendibles econòmicament, aplicant pràctiques favorables per al medi ambient, el paisatge, la biodiversitat, que no produeixin contaminacions, amb un consum d’aigua raonable, etcètera.
-CENTRE DE RECUPERACIÓ DE FAUNA. També contemplam moltes activitats relacionades amb la recuperació i assistència de la fauna, i el manteniment de la biodiversitat zoològica de l’illa a través d’aquest Centre. Evidentment, es tracta d’una activitat que esperam continuar molt de temps i, sempre, intentant millorar.
-ES VIVER PLANTES MENORCA. Finalment, i entre els temes més rellevants, també destacaria Es Viver Plantes de Menorca, un projecte que pretén fomentar la jardineria sostenible, sense problemes pel medi ambient i fàcil de mantenir. En aquest sentit, la intenció és donar idees i eines per orientar la jardineria cap a un model amb baix consum d’aigua, sense plantes invasores i sense químics contaminants.
Totes aquestes actuacions tenen relació directa amb Menorca Reserva de la Biosfera que, enguany, compleix 30 anys. Creu que es va per bon camí en aquest sentit?
La Reserva de la Biosfera és una declaració que es va demanar per unanimitat dels grups polítics que en aquell moment estaven en el Consell. En aquest sentit, i durant els trenta anys que ja han passat, des del GOB trobam que hi ha hagut èpoques en què no ens ho hem cregut gaire com a societat, teníem el títol, però no s’hi feia feina. Des del nostre punt de vista, partíem d’una concepció errònia del terme. La Reserva de la Biosfera no només és un projecte ambiental, també ho és econòmic i social.
De totes maneres, i en aquests darrers anys, des de l’Agència Reserva de la Biosfera Menorca, s’ha fet molt bona feina, de cara a dinamitzar, per exemple, tot el que és el consell social, on participen diferents sectors econòmics, culturals, etcètera. Però encara hi ha molta feina a fer, i açò ho reconeix tothom. Menorca no és perfecta, i encara presenta molts aspectes econòmics, socials i ambientals a millorar.
En resum, la Reserva de la Biosfera sempre ha anat per bon camí, el que passa és que no sempre li hem dedicat l’atenció que tocava, i una cosa que encara succeeix, molt important, és que hi ha sectors de la societat que no entenen el seu significat.
En aquest sentit, què opinen de la Llei de Reserva de la Biosfera?
El fet que aquesta llei estigui en tramitació al Parlament Balear és molt important. Perquè, per exemple, i entre altres coses, aborda la problemàtica que ja he comentat de l’aigua. En aquest sentit, el que demana és que les competències de l’aigua, que ara les té el Govern Balear, puguin gestionar-se des de la mateixa illa, i no a fora. I com aquesta, moltes altres competències que, actualment, se situen tant a Mallorca com a Madrid. Açò és molt positiu, perquè trobam que si aquestes problemàtiques es treballen des d’aquí, es garanteix molt més l’aplicació de solucions.
I del nou PTI (Pla Territorial Insular) què n’opinen i esperen?
Fins al moment, igual que amb la Llei de Reserva de la Biosfera, estem expectants de veure què passa. En teoria, el PTI s’ha d’aprovar, definitivament, en aquests primers mesos de l’any. Aquest, juntament amb l’anterior, són dos dels reptes més interessants d’aquest 2023, perquè amb ells a l’illa es podrà disposar de les eines necessàries que ajudin a trobar solucions a les problemàtiques greus que tenim, i entre les quals estan les que comentàvem abans.
En termes generals, el PTI és una normativa molt important perquè regula a nivell d’illa, les modificacions que es poden fer damunt el territori i a on. Aquestes decisions condicionen molt el nostre territori, el paisatge, i per nosaltres és un pla molt important. El que el precedeix, i ha caducat fa poc, ha donat molt bons resultats, per açò, tenim les expectatives molt altes en aquest. Sempre hi ha aspectes millorables, clarament, però, per exemple, la preservació del paisatge de Menorca que tenim actualment, és resultat de l’aplicació del PTI anterior que va limitar molt la construcció de cases al camp. El nostre paisatge, precisament, es diferencia d’altres illes, per no tenir la seva abundant urbanització. I açò s’ha aconseguit ordenar gràcies al PTI. Per açò, aquest és cabdal de cara a la preservació ambiental, però també de cara al nostre model econòmic i turístic, al món agrari, a les energies renovables, a tota la problemàtica de l’aigua potable…
Per tant, i com deia, és una eina bàsica en aquest any 2023, juntament amb la Llei de Reserva de la Biosfera.
L’associació que aposta per la preservació de l’illa de fa, ara ja, gairebé 46 anys, tanca un any més i n’obre un de nou ple d’expectatives. Unes esperances que, gràcies a les noves eines que s’aprovaran enguany, semblen agafar un rumb correcte i emocionant, tant per als illencs en general, com per a la gent concreta que lluita de fa anys per al manteniment de Menorca.
El GOB enceta un any nou de reptes, més acompanyat que mai, amb més de 1.500 socis en total, un fet que els anima alhora que els suma responsabilitat i els demana resposta efectiva. “I esperam poder respondre satisfactòriament a tota la gent que confia en nosaltres, dins aquest any i tots els que vénen”.
