Miriam Triay / Ciutadella – Gairebé tres dècades després de la seva estrena, el 1996, al conegut espai escènic de Sant Miquel, el Teatre ha decidit tornar a representar el clàssic ‘El Mag d’Oz’. L’obra, dirigida per Judit Marquès, és més bé una readaptació als temps actuals, i està enfocada a un públic familiar. Aquest cap de setmana és el darrer en què es representarà, començant per avui, divendres, 5 de maig, a les 20:30h, demà, dissabte, a les 20h i diumenge a les 18h. Des del setmanari hem parlat amb la directora per a saber-ne més.
Com sorgeix el fet de voler representar ‘El Mag d’Oz’?
Com que aquí ja s’havia interpretat l’any 1996, ens va semblar interessant tornar-la a fer vint-i-set anys després. Però, clar, de l’obra original representada, vam haver de fer-ne una reposició, perquè al guió del 1996, que ja era una adaptació, el vam trobar molt descabellat per l’època en què estem. Per açò, na Maria Rotger, es va encarregar de fer una readaptació.
I aquesta feina quan s’inicia?
Doncs el juliol de l’any passat vam decidir de fer la readaptació. I el mes següent ja vam començar a cercar els membres de l’equip (elenc, decorats, músics…). Però, en realitat, no va ser fins al gener que vam començar amb les primeres lectures, els assajos i tot.
Com ha sigut dirigir aquesta obra?
Ha sigut tota una experiència i que, sense l’equip d’unes 40 persones, hagués estat molt complicada. Es tracta d’una obra complexa i que implica a molta gent. En aquest sentit, no només s’havia d’adaptar un guió, sinó que també la música, ja que tot el que puguis trobar està en anglès o castellà. Aquesta feinada la va fer la directora musical amb la qual he tingut el gust de treballar altres vegades, na Noemí Anglada.
A més, és una obra amb molta escena curta, açò implica que s’han de fer molts de decorats diferents i hi ha d’haver molt de canvi d’escena ràpid. En aquest sentit, tant els encarregats dels decorats, en Nasi Camps i en David Moll, com la resta de l’equip, han fet molta feina. Com dic, el treball conjunt ha sigut clau. Hi hem dedicat hores infinites, i tothom ha fet el que fos necessari en tot moment.
En relació amb açò, també m’agradaria destacar la feina, potser més invisible, que fan els tècnics de so i llums, els tramoistes, la perruqueria, el maquillatge, vestuari… gent sense la qual l’obra no seria possible.
D’aquest equip tan gran, quins noms són els que donaran vida als protagonistes de l’obra?
Na Núria Pons serà na Teia, també coneguda com a Dorothy; en Toni Marquès serà l’espantaocells; en Pere Fuster, l’home de llauna; en Xavier Florit, el lleó; en Joan Sales, el Mag d’Oz; i n’Imma Cortès, la bruixa dolenta. En aquesta obra, però, també hi apareixen les dues fades, tres filletes, tres personatges que fan de corbs i de forces del mal, soldats…
A més també cal destacar, com he dit, la feinada musical. En aquest sentit, destaquen noms com: Miguel Luna, Bep Salord, Joan Coll, Anna Marquès, Marisol Plovins i el de Noemí Anglada, com a directora. És més, i del primer músic que he mencionat, en Luna, tenim una cançó pròpia que ha fet i han musicat expressament per a l’obra.
I en aquesta obra veim el Mag d’Oz conegut, o heu fet algun canvi?
Al final no deixa de ser un clàssic, per tant, jo crec que tothom, tant els que ja l’han vinguda a veure, com els que vindran aquest cap de setmana, veuran escenes conegudes. Però sí que la trobaran canviada. Perquè, per exemple, i si ens n’anam a la representació del 1996, es matava a la bruixa dolenta. Nosaltres no matam a ningú, sinó que els fem desaparèixer o fugir. Però sí, la gent reconeixerà l’obra perquè, al final, és un clàssic.
I després de les actuacions previstes, teniu pensat dur-ho a cap altre lloc?
Estem a l’espera de veure com respon el públic en general. Si anés molt bé, i la gent es quedàs amb ganes de tornar-la a veure o de veure-la si ara no han tingut l’oportunitat, doncs ja ens plantejaríem tornar-la a fer. Per exemple, a finals de setembre, que és Sant Miquel. Però més enllà d’açò… si ens ho ofereixen d’altres bandes sí, però si no nosaltres no podem fer-nos càrrec de la despesa econòmica que suposaria.
Al final el tema econòmic ha sigut l’entrebanc més gran que hem tingut. Nosaltres som amateurs, i les despeses que tenim, les cobrirem amb els doblers que guanyem en la taquilla. Però no hem tingut cap classe d’ajuda. I fer una obra d’aquest tipus, és molt costós.
Però bé, en realitat, poder representar l’obra sis dies diferents… Deu n’hi do. I esperem que tota la gent que vingui ho ben gaudeixi i s’ho passi bé, que, al final, és el que compta i pel que ho fem.
