Miriam Triay / Ciutadella – Enguany farà 61 anys que Juan Manuel Saura Mercadal va presidir les festes de Sant Joan. Unes festes que res tenen a veure amb les que vivim avui en dia els ciutadellencs i ciutadellenques. Un Sant Joan molt més íntim, lliure i del poble, que ha patit una sèrie de canvis com la gernació dels diversos actes. Des d’El Iris i per celebrar aquestes més de sis dècades, hem volgut rallar amb el Caixer Senyor en vida que més anys fa que ha sortit a la qualcada.
“La festa ha anat canviant, abans era una festa més íntima, més ciutadellenca, més nostra…”. Recorda Saura Mercadal amb nostàlgia i enyorança cap a un Sant Joan que no patia de la gernació i massificació de la gent que avui en dia l’acompanya, un canvi que “en el meu parer, no és bo del tot”. I encara que, com tot, la festa de Sant Joan també ha d’evolucionar i agafar un camí de canvis, “no de la manera que s’ha fet en els darrers anys. Correm el perill que deixi de ser la nostra festa, el Sant Joan que coneixem i estimam”. Però, de moment, el sentiment i l’essència de la festa encara romanen en la ciutat de Ponent, “Sant Joan segueix sent Sant Joan, i la gent de Ciutadella encara el duu damunt”.
Si ens centram, però, en aquells anys de bonança que Saura Mercadal més recorda, concretament, en el bienni del 1962-1963, van ser dos anys memorables. “Tenc molts records polits d’aquelles festes, sobretot el moment en què vaig sortir per primera vegada amb el cavall, a la placeta d’El Roser, que abans era molt ampla, no com ara”. Igualment, no tots els moments d’aquell bienni van ser meravellosos, ja que, l’any 1962, el seu primer Sant Joan dalt cavall com a Caixer Senyor, no va poder sortir pel Dia des Be. “Que la primera vegada que havia de sortir per les festes, amb la il·lusió que ho esperava, finalment no pogués per haver-me de quedar a Barcelona i examinar-me, va ser dur”. Tot i així, els dies 23 i 24 va poder qualcar amb la resta de la Junta, igual que l’any següent. Moments durs que, igualment, i en cap cas, tapen els bons i polits.
Juan Manuel Saura, el més veterà dels caixers senyors, encara recorda amb molt d’amor els seus dies davant la presidència de la festa. L’any passat, el seu fill, Borja Saura, per fi va poder dir que, i després de dos cansats anys, va seguir els passos del seu pare, i del seu germà Biel Saura. Uns passos que, igualment, i per perjudici cap a la festa, ja no seran cap al mateix Sant Joan de fa 61 anys. Un Sant Joan que era més lliure de gent, i que romania a casa, amb la família, amb Ciutadella, més nostro, més pur.