El passat divendres, 11 d’abril, a les Vinyes Binitord (Ciutadella), el GOB Menorca va organitzar el curs “Estalvi d’aigua a través de la cobertura del sòl”. Aquesta formació teòrica i pràctica estava dirigida a pagesos, horticultors i qualsevol persona interessada en tècniques sostenibles per a la millora de la retenció hídrica i la salut del sòl.
El curs va ser impartit per Raoul Ferrer, enginyer agrònom especialitzat en agricultura regenerativa i maneig holístic, que va compartir el seu coneixement i experiència en aquest camp. Hem tingut ocasió de conversar amb ell i de plantejar-li algunes preguntes sobre aquesta tècnica i la seva rellevància.
Per començar, ens pots explicar què entenem per encoixinat i quins són els seus principals beneficis?
Quan parlem d’encoixinat ens referim a la cobertura del sòl. És una tècnica que té múltiples funcionalitats.
Pots descriure aquestes funcionalitats? Per què és tan important l’encoixinat en el context actual de sequera i canvi climàtic?
Amb la situació de sequeres cròniques que patim, derivades de la situació de canvi climàtic, estem obligats a fer un ús més eficient de l’aigua. La manca d’aigua cada cop és més severa. Potser la quantitat d’aigua que ofereixen les precipitacions és similar a la d’abans, però o bé vivim períodes de sequera prolongada i instants d’aiguats torrencials, o bé les precipitacions són molt espaiades al llarg del temps. Per tant, és molt beneficiós que aconseguim infiltrar el màxim d’aigua i retenir-la en els nostres sòls, i podem aconseguir això amb l’encoixinat. També podem retenir humitat al sòl, tant provinent de l’aigua de pluja com de reg, cosa que significa un notable estalvi d’aigua.
Amb l’encoixinat, a més, també aconseguim de millorar el sòl, ja que regenera els sòls degradats i aquells sòls que estan vius els manté i els millora. I en millora no únicament la vida macro i micro, també en millora l’estructura.
En general, actualment partim d’un sòls molt degradats. Cada zona, evidentment, té un sòl diferent. Fins i tot és possible trobar sòls bastant diferents en finques veïnes. He parlat de la millora del sòl a través de la millora de la seva capacitat d’infiltració i retenció d’aigua, però és que l’encoixinat també permet de retenir-ne els nutrients, en millora la circulació de l’aire, també de les arrels dels nostres cultius i de la microbiologia del sòl. La tècnica de l’encoixinat també fa la feina de fertilitzant del sòl, ja que quan l’encoixinat es descompon aporta nutrients al complex argil·lohúmic, i això serà molt beneficiós per als nostres cultius al llarg del temps, durant diferents campanyes.
L’encoixinat és una tècnica tradicional. Per què creus que està experimentant un ressorgiment en l’agricultura moderna?
Realment, no inventem res: partim de tècniques antigues, tradicionals. Això sí, avui tenim un millor coneixement del funcionament del sòl (en realitat, només d’algunes parts del sòl, amb prou feines un 1%, però ja en tenim un millor coneixement que no en teníem en el passat). També tenim una millor tecnologia que ens ajuda a perfeccionar aquestes tècniques i el seu funcionament. I sabem, també, molt més sobre les plantes i sobre les simbiosis que es donen en el sòl, així com de la matèria orgànica. Tot això fa que actualment puguem estar perfeccionant aquesta tècnica. I ens hi veiem obligats, perquè els nostres sòls han perdut molta vida i ens cal recuperar-la.
En el curs es parlà de diversos materials per a l’encoixinat, com la palla, el triturat de fusta i els bioplàstics. Ens pots fer un breu resum què ofereix cadascun d’aquests materials?
Cada tècnica té avantatges i inconvenients. Els encoixinats amb plàstic permeten d’escalfar la terra, però després trobem plàstic al sòl, i això també passa amb el bioplàstic. La palla és un bon material, perquè es descompon molt fàcilment i així incorporem matèria orgànica ràpidament al sòl. El triturat de poda ens ajuda molt per la part carbonosa que tenen les restes de fusta. Parlem d’un material molt lignificat i incorporant-lo al nostre terra també hi incorporem carboni, que és essencial per a la regeneració del sòl. Té l’inconvenient que cal saber quan incorporar-lo, perquè podem generar fangs de nitrogen. Bàsicament, cal conèixer els diferents tipus de materials i les seves característiques per poder triar adequadament què ens convé més.
L’ús de la llana d’ovella és una de les propostes més innovadores. Quins beneficis aporta en comparació amb altres materials?
La llana és un material molt interessant, que també té els seus avantatges i desavantatges. Ens hi centrarem especialment. Aquest és l’encoixinat amb el qual he treballat més en els darrers anys: fa tres anys que faig investigació amb la llana, amb resultats que comentarem en el curs. Hi ha diferències pel que fa als nutrients que ofereix, també al seu temps de descomposició, per exemple.
Hi ha estudis o experiències que avalin l’eficàcia de la llana com a encoixinat en cultius mediterranis com els de Menorca?
El curs es va fer lloc a la finca de Binitord, precisament, on estem duent a terme una prova pilot amb l’ús de la cobertura amb llana en cultiu de vinya, cosa que els assistents al curs podran veure in situ, i comprovar en la pràctica allò que haurem explicat prèviament.
A part d’aquest estudi que s’està fent a Menorca amb la vinya, personalment vaig presentar l’any passat un treball de recerca amb cultiu d’olivera i d’enciam, que se suma als tres anys d’experiència en diferents cultius hortícoles. Hi ha diferents estudis que s’ocupen de la cobertura del sòl amb llana, que ha agafat molta força últimament. A banda de la nostra tasca amb vinya a Binitord, a Teruel també comencem ara un treball d’investigació de la revalorització de la llana, que comprèn diferents aspectes, entre ells el seu ús en l’agricultura. Presentarem i comentarem durant el curs els resultats d’aquests treballs.
Què diries a qui dubti de fer ús d’aquest material en concret, o altres tipus d’encoixinat en el seu cultiu?
Doncs a qui pensi que el seu cultiu no es pot beneficiar de l’ús de la llana o d’altres materials per a la cobertura del sòl li diria que s’equivoca: les tècniques d’encoixinat tenen aplicació en tota mena de cultiu. Evidentment, hi pot haver uns materials més o menys adequats segons cada situació, perquè hi ha molts factors que cal tenir en compte, com ara les característiques de la pròpia finca, la feina que s’hi fa, quins cultius s’hi conreen, amb quin sòl treballem, o quins són els nostres objectius. És això el que pot determinar quina tècnica d’encoixinat és més adequada.
També es va parlar de l’ús de la llana com a substrat en el planter. Què ens pots explicar sobre això?
Ara ens trobem en època de planters, per això durem a terme una part pràctica d’elaboració de planter amb llana. El nostre objectiu amb l’ús de la llana en el planter no és gaire diferent del que ens ofereix amb l’encoixinat, a part dels seus beneficis en el moment de trasplantar els nostre planter al terra.
Explica’ns la filosofia rere l’ús de la llana d’ovella en agricultura.
La llana actualment ni tan sols té un preu; molts ramaders la regalen, perquè no li troben cap sortida. Tenim l’objectiu de revaloritzar aquest material, que ofereix uns beneficis innegables en agricultura. Poder-ne fer ús i treure’n un profit encaixa perfectament amb l’agricultura regenerativa i amb la visió holística, perquè estem tancant el cercle d’un material que permet evitar l’ús de fitosanitaris, d’herbicides o de fertilitzants químics de síntesi, a més de permetre l’estalvi d’aigua. És un exemple de com la gestió integrada d’agricultura i ramaderia pot resultar rendible i respectuosa amb el medi ambient.
