Fa entre una trentena i una quarantena d’anys, Ciutadella vivia un dels seus millors períodes futbolístics. L’Atlètic a Tercera Divisió i els juvenils a primera; el Sami i l’Orient comandaven al regional, i els dissabtes matins eren jornades del campionat de minifutbol. En aquest context, hi havia un grup d’amics que s’ajuntava dues vegades per setmana, els dimarts i els dijous per jugar al petit camp de Sa Coma.
Allà de manera amateur jugaven farmacèutics, metges, advocats, empresaris, periodistes, exjugadors de l’Atlètic, recepcionistes, hotelers, constructors, sabaters… que es trobaven amb un únic objectiu: gaudir de l’esport d’una manera sana, de companyerisme total, i de seguir en contacte amb el món de la pilota. I allà, enmig del petit camp que cuidaven els germans Cavaller, en Josep i en Joan, desapareixien les classes socials, els estatus i tots eren amics.
Premis El Iris 2024 – Discurs d’entrega del premi
Miriam Triay / Ciutadella – Amics amb una mateixa passió, companys que es reunien per poder practicar esport junts, trobades que anaven més enllà de jugar a futbol. Rompent barreres socials, laborals, i de qualsevol altre tipus. A Sa Coma es reunien diversos ciutadellencs a compartir moments i records. I els qui ho van fer possible des d’un primer moment, van ser els germans Cavaller, en Josep i en Joan.
És per aquest companyerisme, aquesta unió, i aquesta afició compartida, que…
