Menorca s’ha convertit en una sucursal de Mallorca i, al mateix temps, Mallorca s’ha consolidat com una república hotelera -que també bananera- independent i amb colònies a la resta del món, pràcticament en els cinc continents. No està malament i els balears podríem acceptar aquesta nova organització administrativa i social d’estructura imperial que viu al marge de la política i, a la vegada, en forma part de manera escairada, si els beneficis milionaris que rep el sector turístic repercutissin a les Illes Balears i no només a les butxaques dels hotelers i dels inversors associats; molts també de la resta del món i, per tant, sense substrat administratiu, cultural i afectiu balear. Des que ha triomfat aquest model globalitzat que quasi ningú discuteix degut a l’èxit econòmic i, en especial, al control dels mitjans de comunicació privats i públics al seu servei i que, com hem pogut comprovar i com hem patit, poden actuar amb una violència, contundència i crueltat fins ara inconcebibles per la ment humana -els sicaris i matons de les màfies tradicionals ara van armats amb una ploma estilogràfica simbòlica o són, simplement, robots que, com va dir molt encertadament un especialista en intel·ligència artificial, tots son al cent per cent psicòpates- les Illes Balears i sobretot Menorca s’han empobrit i han passat a ser una de les comunitats més riques d’Espanya i amb estàndards europeus a ser una de les més pobres o d’un nivell mitjà en franca decadència provocant una curiosa paradoxa: la metròpolis s’empobreix mentre les colònies s’enriqueixen; encara que sempre amb el mateix denominador comú de l’enfortiment econòmic de les elits de banda i banda de la mar. I aquest empobriment es pot veure en la dificultat d’adquirir un habitatge entre els joves degut al continuat encariment d’aquest, en l’augment de persones vulnerables en risc de pobresa i en la dificultat per arribar a final de mes després de pagar totes les despeses que han augmentat per l’encariment general del nivell de vida. Si hi afegim la saturació de les carreteres durant la temporada turística, la brutícia de la mar i de les platges, la impossibilitat d’anar a les cales, de la dissolució de la nostra cultura mil·lenària, de la desaparició implacable de la nostra llengua comuna ancestral i l’afluixament dels llaços familiars i socials el resultat d’aquesta revolució silenciosa és brutal: si continua la mateixa deriva d’aquí uns anys els més vells no reconeixerem Menorca. I aquest canvi que ha capgirat l’illa com un calcetí no s’ha produït de manera democràtica. No ha estat una elecció sorgida des de dins. Ningú no ens ha demanat si volíem aquest model que rep el nom lleig de balearització. Ens ha estat imposat des de Mallorca amb la complicitat dels nostres polítics i de les perverses elits locals. Abans podíem anar a dormir a les coves, ara no; d’acord, així preservam la geologia litoral. Abans podíem anar a acampar a les platges, ara no; d’acord, d’aquesta manera no malmetem les cales. Però és que ara, si no ho has rebut en herència, com molt bé canta Anna Ferrer a Glosa a Menorca, ho té molt malament. Així pot passar que si no tens doblers per comprar-te un habitatge o per llogar un apartament no pots anar dormir a una cova, no pots anar a dormir dins una tenda de campanya muntada a una platja ni tampoc pots dormir en un habitatge ni de lloguer ni de propietat. Ens han convertit a la majoria en ocells migradors condemnats a enyorar per sempre l’illa.
SUCURSAL. Que depèn d’un altre establiment del qual és subsidiari. Derivat del llatí.
