Segurament en algun moment t’han explicat que les dones científiques han estat presents en la nostra història, però que s’han hagut d’amagar darrere un equip d’homes o sota un pseudònim. Ara imagina que et dic que per a la investigació també han sigut invisibles.
Es creia que estudiant l’home com a centre d’investigació es podien deduir els mateixos efectes en les dones perquè aquestes era senzillament una versió femenina, una versió no-home.
Bernadine Healy va alertar de la mala atenció que rebien les dones amb problemes cardiovasculars a causa de no haver-hi una diferència entre l’atenció dels homes i les dones en els estudis. A la dècada dels 80 els programes d’investigació cardíaca, per exemple, només s’havien fet amb homes perquè se suposava que aquests resultats es podien aplicar automàticament a les dones. És a dir, no es va estudiar els efectes secundaris de certs medicaments, o si els efectes de tabac en les dones eren els mateixos que en els homes, o si les conseqüències després de patir un infart de miocardi eren majors o menors en els homes i les dones, etc.
Un altre exemple molt impactant de tot això és la incorporació de la teràpia hormonal substitutiva (THS) a totes les dones durant la menopausa. La THS és l’administració d’hormones per contrarestar la baixada estrogènica típica de l’etapa de la menopausa. Per determinar els efectes es van analitzar assajos de 3 o 4 mesos d’evolució i només es va tenir en compte la millora en la qualitat de vida, la sequedat vaginal i els fogots, però no es va contemplar els efectes a llarg termini de la medicació i els efectes en la salut cardiovascular o en la possibilitat de desenvolupar càncer.
El 1991 es va revisar l’evidència científica per descobrir que hi havia diferències en les manifestacions clíniques de malalties cardíaques, autoimmunes, endocrines, respiratòries i en alteracions de salut mental. Aquestes diferències són a causa de la mateixa biologia, de la pressió social juntament amb els estereotips de gènere i les condicions mediambientals que actuen sobre la salut.
És a dir, fa uns 30 anys que es comença a tenir en compte el biaix de gènere a nivell de la ciència i les dones han entrat en els estudis, però per desgràcia això no vol dir que a la pràctica clínica es vegi reflectit.
Així i tot, cada passa conta!
