Guifré Jordan / Miquel Vera/Roma – Uns 250 catòlics nord-americans estan preparant-se per al sacerdoci a pocs metres de la Ciutat del Vaticà. Ho fan al Col·legi Nord-americà Pontifici a Roma, que aplega capellans i seminaristes en un edifici propietat de la Santa Seu amb vistes a la basílica de Sant Pere. Quan es van obrir les cortines del balcó central del temple i es va anunciar el nom del nou pontífex, la seva sorpresa va ser majúscula. “Mai m’hauria imaginat que veuria un papa dels EUA en la meva vida”, diu a l’ACN el director de comunicacions del col·legi, Anthony Ligato. Els seminaristes veuen l’elecció de Lleó XIV com un “orgull nacional” i recorden la seva visita durant l’últim Dia d’Acció de Gràcies, on va menjar pastís de carbassa i va celebrar missa amb ells.
Les instal·lacions del centre, presidides per banderes nord-americanes i vaticanes, van acollir durant dues setmanes molts dels cardenals dels EUA que es van desplaçar a Roma després de la mort del papa Francesc i fins que es van tancar al conclave. Quan les portes de la Capella Sixtina es van reobrir després de la fumata blanca, els electors nord-americans van tornar a l’edifici seminarista excepte un, Robert Prevost, que en aquest impàs de temps havia esdevingut Lleó XIV.
Encara és una incògnita si el nou pontífex visitarà la institució ja en la seva nova condició, però si ho fes, se sumaria a altres autoritats que han passejat pels passadissos d’aquest imponent edifici com el president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, el primer catòlic de la Casa Blanca. L’altre màxim mandatari nord-americà d’aquesta confessió fins al moment ha estat Joe Biden –Donald Trump no ho és, però el seu vicepresident, J.D. Vance, sí que professa el catolicisme. Segons Ligato, aproximadament un de cada quatre habitants dels EUA són catòlics, la denominació religiosa més gran del país.
La influència del “microcosmos” de Chicago
Malgrat que els passadissos del col·legi estan encara decorats amb retrats del papa Francesc, en Nathan, un dels seminaristes, no amaga el “gran sentiment d’orgull nacional” que es respira entre les parets de l’edifici extraterritorial vaticà. Amb tot, també expressa als micròfons de l’ACN “l’esperança” que l’elecció aporta no només al seu país, sinó a la resta de la comunitat catòlica. Tant ell com un altre aspirant a capellà, en Dominic, destaquen el seu origen, però “també l’experiència que va obtenir a Sud-amèrica”. El nou líder és, per ells, un símbol “per a tot el món” que “mostra la unitat de l’Església”. En la mateixa línia, en Dominic també apunta que Lleó XIV ha passat molt temps en una cultura “diferent” a la seva, cosa que el fa pensar que “l’Església està intentant arribar a tots els racons del món”.
Legato afegeix que Chicago, la ciutat on va néixer el nou papa, “és molt diversa”, un “microcosmos” que està convençut que haurà impactat en ell per tenir una visió més universal. I, pel que fa a la influència de la seva elecció per a la població dels EUA, creu que pot contribuir al fet que pensin que “Crist no està lluny” de l’església local.
Pastís de carbassa amb el futur papa
Tots els inquilins del col·legi nord-americà recorden ara l’últim Dia d’Acció de Gràcies, el novembre passat, especialment en Nathan, que va ser el mestre de cerimònies d’un acte que va incloure la visita del cardenal Prevost, que va oficiar missa. “El recordo força reservat, però un home de fortes conviccions evangèliques, estava molt interessat a conèixer cadascuna de les persones que es va trobar”, rememora, afegint que va poder “fer contacte amb les seves arrels”.
El seu company Dominic també recorda l’esdeveniment, malgrat que admet no recordar el contingut de l’homilia. “Quan la identitat del papa Lleó es va anunciar des del balcó, vaig pensar, ‘jo a aquest home l’he conegut!’. El vaig veure menjant pastís de carbassa amb nosaltres a la mateixa sala”, expressa. Per a ell, aquell acte és una clara mostra que “al final, Lleó XIV és un home” com la resta.
Diàleg amb Trump
Pel que fa a les potencials discrepàncies entre el nou successor de sant Pere i Donald Trump, els residents del col·legi defugen el debat, però auguren voluntat de “diàleg” del Vaticà respecte a l’administració nord-americana, en paraules de Ligato. “És important que sempre busquem quines són les coses que compartim, en lloc de les coses que ens podrien dividir”, apunta. Segons ell, “es pot treballar” en les coses en què no hi ha acord amb una negociació.
