El nord-americà, però també amb nacionalitat peruana, Robert Francis Prevost Martínez, s’ha convertit en el pontífex 267 de la historia de l’Església Catòlica, després de ser elegit pels 133 cardenals durant el segon dia del Conclave i a la quarta votació. Té 69 anys i ha elegit el nom de Lleó XIV essent el primer Papa nord-americà de la historia. El Papa Francesc va ser elegit a la quinta votació, Benet XVI a la quarta, Joan Pau II a l’octava.
Dia 8, veient-lo sortir al balcó de la Basílica de Sant Pere, rodejat de més de 150 mil persones, pensava: “No és estrany que estigui emocionat i nerviós. Assumeix una gran responsabilitat que li demana servei i pregària constant. Què pensarà del que viu en aquests moments quan es retiri a la seva habitació?”. I és que la tasca que se li ha demanat, no és ni fàcil ni es pot viure a la lleugera. exigeix formació, capacitat d’atenció i escolta, gran estima per Jesús i l’Església, valentia per comunicar el que pensa, diàleg sincer i obert amb tants i tantes que són (som) diferents a tots nivells.
Lleó XIV, segons opinió dels qui el coneixen bé, és afable, senzill i humil, i viu una gran capacitat de silenci i escolta. Últimament mantenia una relació constant amb el Papa Francesc que l’havia designat prefecte del Dicasteri de bisbes. Déu ja l’acompanya plenament en aquests moments perquè el seu ministeri és de vital importància per l’Església catòlica que actualment té 1400 milions de fidels. Ell és el successor de Sant Pere, guia espiritual i cap visible de l’Església. Ell ens ha d’anar davant, darrera i enmig, en assumptes de fe i moral, assegurant la unitat i missió dels fidels.
El nom que ha elegit, Lleó XIV, ens connecta amb Lleó XIII (Papa entre 1878-1903), recordat per la seva devoció mariana i per modernitzar la doctrina social de l’Església obrint diàleg amb el món modern després de Pius IX. L’encíclica “Rerum Novarum” de Lleó XIII és considerada el fonament de la Doctrina Social de l’Església: dret dels treballadors, salari just, propietat privada i paper de l’Estat referent a la justícia social.
Lleó XIV, essent el segon Papa de la història en formació matemàtica, després del francès Silvestre II, finals del segle X, i que va obtenir una mestria en Divinitat (1982) i Doctorat en Dret Canònic (1987), dedicà les seves primeres paraules a favor de la pau. Desig que el relacionen amb el Papa Francesc que en la seva darrera aparició va demanar “pau”.
Lleó XIV que ens ha cridat als catòlics a una tasca apostòlica sense por, units a la mà de Déu i a la de tots nosaltres, vol construir ponts amb diàleg, i té la intenció de continuar el camí de la sinodalidad sota la intercessió de Maria.
L’Església espera d’ell que sigui pastor i mestre d’humanitat, proper a les ferides del món, que encarni una Església samaritana disposada a aturar-se fent camí per a sanejar i acompanyar. Espera que sigui guia espiritual, pont, signe d’esperança i garant de la comunió eclesial integrant sensibilitats diverses tot evitant l’autoritarisme i el relativisme.