La gran aportació ideològica d’Espanya a la cultura universal és la Teoria del Caos Inassumible (a partir d’ara TCI). No ho cerqueu al Google perquè és una descripció meva basada en l’observació i en el patiment d’aquesta pràctica. Consisteix en generar una quantitat ingent d’episodis negatius i contradictoris, un doll constant d’errors, corrupcions diverses, manipulacions, desencerts, espifiades, negligències… que siguin inassumibles per a la població i fins i tot per als activistes més recalcitrants. Aquesta tècnica que no menciona Noam Chomsky a 10 estratègies de manipulació (L’estratègia de la distracció, crear problemes i després oferir solucions, l’estratègia de la gradualitat, l’estratègia de diferir, dirigir-se al públic com a criatures de poca edat, fer servir l’aspecte emocional més que la reflexió, mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat, estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat, reforçar l’autoculpabilitat, conèixer els individus millor que els individus es coneixen), sense ser batejada com a TCI va ser immortalitzada en un acudit gràfic a la mítica revista Hermano Lobo l’any 1975: “¡O nosotros o el caos! ¡El caos, el caos! Es igual, también somos nosotros”; i que Pedro Sánchez va atribuir durant un discurs al supremacista espanyol El Roto i, per la seva banda, Pablo Iglesias va atorgar aquest acudit gloriós a Chumy Chúmez quan va ser obra del mític autor de portades de la revista conegut de manera seca com a Ramón. Aquesta confusió podria ser un exemple de la TCI encara que en seria una mostra de les més innocents. Agafem un episodi recent: l’apagada que va afectar la península Ibèrica i va passar de llis damunt les Illes Canàries i les Illes Balears ressuscitant un terme molt comú a l’època de la revista Hermano Lobo com és ‘península’. L’apagada va provocar un caos que s’ha anat expandint en el temps tot encenent una indignació ciutadana instal·lada en la queixa i en la passivitat efectiva i que continuarà en aquest estat letàrgic quan a la propera factura elèctrica vegi que amb la pujada puntual el govern i les elèctriques l’assenyalaran com a culpable. Els ciutadans pateixen el caos per culpa de la ineptitud d’elèctriques i de governants i seran -serem- els responsables de revertir aquest caos amb una pujada de la factura calculada en uns deu euros per llar segons els experts. L’ordre i el caos en un mateix cos governant. Com més ridícul és l’agent que provoca el caos més devastació provoca en la ciutadania. Un submarí de fabricació espanyola incapaç de submergir-se, un paracaigudista de l’exèrcit espanyol estavellant-se contra un fanal durant la desfilada de la feta nacional, un discurs caòtic institucional (“Es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”). Creat aquest caos a través de la ridiculesa -com els acudits que es burlaven de Franco durant la dictadura-, t’engalten tot seguit milers de morts evitables d’ancians a les residències -a Madrid i també a la resta d’Espanya-, centenars de víctimes provocades per la inacció i la incompetència durant les inundacions valencianes o et mantenen en un nivell de pobresa indigna d’Europa amb desenes de fronts oberts com ara la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge -amb el contrapunt de lleis ineficaces per combatre l’ocupació-, la corrupció política, la desigualtat dels ciutadans davant la llei, la divisió de la societat en grups i subgrups, la degradació del medi ambient… que provoca una sensació caòtica de saturació que fa que un activista o un ciutadà normal s’hagi de demanar abans de sortir al carrer contra quina injustícia ha de lluitar.
PENÍNSULA. Porció de terra envoltada en gran part per l’aigua. Del llatí amb el mateix significat.
