Com es van formar el Sol i els planetes?
Aquesta teoria nebular va ser proposada per primera vegada el 1734 per Emanuel Swedenborg (Prodromus Principiorum Rerum Naturalium, Sobre els principis de les coses naturals). Després completada el 1755 pel filòsof Immanuel Kant (Història general de la naturalesa i teoria del cel) i perfeccionada el 1796 pel matemàtic Pierre-Simon Laplace.
La teoria vol donar explicació a la formació del sistema solar i actualment a la formació d’altres sistemes solars que s’han pogut observar amb la millora dels telescopis i altres tècniques.
La teoria nebular ha tingut canvis amb el temps i encara hi ha aspectes que no es coneixen. Actualment es creu que les estrelles es formen a partir de núvols densos d’hidrogen molecular en un procés complicat que sempre produeix un disc protoplanetari de gas, gel i pols en rotació que pot formar planetes en òrbites quasi circulars i coplanars girant en el mateix sentit que la rotació del Sol.
Prop de l’estrella, els embrions planetaris passen por una etapa de fusions que formen uns quants planetes rocosos a causa de l’atracció gravitatòria.
La darrera etapa podria durar aproximadament fins a 1.000 milions d’anys.
Així s’haurien format al nostre sistema solar els planetes de roca: Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
Més lluny de l’estrella els nuclis de roca formats, també per la gravetat podrien capturar gasos congelats per formar planetes gegants gasosos com els formats al nostre sistema: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
ALMA: Atacama Large Millimeter Array, amb 66 antenes parabòliques d’alta precisió.
El gener de 2019 es van fer públiques fotografies del programa ALMA de sistemes solars en formació amb diverses etapes i formes. Una estrella central i anells que formaran futurs planetes.
Tres exemples de disc protoplanetari observats amb el programa Alma:
AS 209
Disc protoplanetari jove situat a uns 410 anys llum de la Terra a la regió d’Ofiüc, amb una edat inferior a un milió d’anys.
HD 143006
Disc protoplanetari amb anells concèntrics i buits. Situat a 542 anys llum de la regió Upper Scorpius. L’estrella central es de tipus G7 amb una massa de 1,5 masses solars.
IM Lup
Estrella jove rodejada per un disc protoplanetari a uns 508 anys llum de la Terra a la constel·lació del Llop (Lupus).
EQUINOCCI DE TARDOR DIA 23 DE SETEMBRE 2:06
El dimecres passat a les 2:06 començava la tardor a l’hemisferi nord.
El sol passava sobre l’equador cap a l’hemisferi sud.
Comença el dia de 6 mesos al pol sud i la nit de 6 mesos al pol nord.
Es diu que el dia i la nit tenen la mateixa durada encara que serà dissabte 26 quan les durades del dia i la nit estaran més igualades (aquest dia tindrà 11 hores i 59 minuts de sol).
El mateix dia 26 hi ha lluna plena.
