El Gran Germà d’Espanya -encara més sinistre que el Gran Germà dels Estats Units representat per l’escurçó de Trump- ens diu ara el que hem de pensar i el que no hem de pensar pel que fa a les colònies espanyoles a l’Àfrica. És igual que estiguis a favor del dret d’autodeterminació dels pobles com hi ha d’estar, segons Lenin, tots els socialistes; és igual que estiguis a favor dels migrants; és igual que estiguis a favor de la igualtat entre les races; és igual que no siguis xovinista; és igual que no siguis xenòfob; és igual si ets marroquí: has d’estar a favor del que digui el Gran Germà i, en cas contrari, t’has d’atendre a les conseqüències.
Un cas vistós de les directives i indicacions expressades pel Gran Germà ha estat el següent. Un grup d’empresaris valencians, la majoria d’extrema dreta i nacionalistes espanyols, entre els quals hi ha els germans Roig que exploten, a través de Mercadona, la producció dels pagesos valencians o Vicente Boluda, que va ser president desafortunat del Reial Madrid i que ha aclarit recentment que la samarreta no era en solidaritat amb els habitants de Ceuta, coneguts amb el malnom de caballas, sinó en solidaritat amb els empresaris de Ceuta que, segurament, no deuen menjar verat sinó llagosta vermella mediterrània.
I com era la samarreta en solidaritat amb els empresaris de Ceuta? Per davant, o sigui al pit, una frase cursi i amb un joc de paraules estúpid: “Todos somos caballas (Ceuta y sus caballeros de la Mar). Per la banda de darrera, una altra frase poca-solta i buida de sentit: “Nuestra ciudad, nuestra pasión”. I, per rematar el quadre franquista i neofalangista, un enorme escut d’Espanya emmarcat amb l’esmentada llegenda. Un esperpent estètic que remetia a les glòries imperials d’una Espanya que no existeix.
Dels migrants que es van veure obligats, per les raons que siguin, a sortir del seu país i que ara han estat expulsats o viuen en condicions infrahumanes a Ceuta, cap comentari. Dels migrants ofegats quan intentaven arribar a territori colonial espanyol, cap comentari. Als desitjos legítims del Marroc de recuperar el territori, com legítim és el desig d’Espanya de recuperar Gibraltar, cap comentari.
Davant aquest disbarat és normal que el Barça, amb un jugador català de pare marroquí, i amb ànsies de deixar de ser una colònia d’Espanya i que s’autodefineix com a “més que un club” es negués en rodó a lluir aquest calamar amb potes dissecades durant el partit contra el Llevant. Repercussió mediàtica? Com és natural, cap.
Ara, quan el Reial Madrid ha jugat contra l’Elx i la Lliga de Futbol Professional presidida per una persona que presumeix de ser d’extremadreta i de tenir simpaties falangistes, i tres jugadors han lluït la samarreta tot tapant els disbarats que deia s’ha muntat un escàndol monumental. El Gran Germà s’ha tornat boig. Ha cridat. Ha gesticulat. S’ha esquinçat les vestidures i ha llançat al peu dels lleons els tres jugadors descendents d’africans, de tres descendents de migrants voluntaris o forçosos.
Malalta de decadència, Espanya s’ha convertit en aquell personatge de les pel·lícules de sèrie B que s’enfonsa engolit per arenes movedisses i té prou odi i desig de venjança per agafar-te amb la mà del turmell amb l’objectiu que t’enfonsis i moris tu també amb ell.
VERAT. Peix de l’espècie Scomber scomber, de color blavós amb ratlles negres de través ondulades, ventre blanc platejat i coa molt refilada; té dos pams o més de llarg i és comestible; del llatí variātu, ‘variat, de diversos colors’; castellà, caballa. Malnom dels habitants de Ceuta. La meva solidaritat amb els habitants de Ceuta, la meva solidaritat amb els migrants que hi romanen atrapats.
