Parra, de Joan Ametller

Eduard Riudavets/Ciutadella – He estat només un parell de vegades a Mataró, però fins aquest estiu passat no he conegut, gràcies a amics feisbuquers,  l’expressió “Visca les santes!”. Això treu cap a què la novel·la que avui us vull comentar es desenvolupa a la capital del Maresme, i tot just encetar-la he topat amb l’explicació d’aquesta mena d’invocació que m’havia cridat l’atenció.

“… se celebrarà la Festa Major local en honor de les patrones de Mataró, les ja  famoses santes Juliana i Semproniana.”

Potser considerareu tot l’anterior massa anecdòtic, però tinc aquest costum, amanir les meves ressenyes amb vivències personals i referències als meus propis records.

Tanmateix, no trigaré més a entrar en matèria. Parra, de Joan Ametller. Una més que interessant novel·la negra. Vet aquí un resum de l’argument:

Després d’un atracament fallit, en Parra acaba a la presó. Quan surt, un home l’espera amb la promesa de fer-lo milionari. Només haurà de reunir un equip i robar un banc a Mataró. Però les coses es torcen i el protagonista, un antic legionari convertit en mercenari, no és una persona que es deixi ensarronar. 

És ben cert que hi ha moltes i diverses tipologies de novel·la negra, aleshores si hagués de definir Parra,  gosaria dir que és un veritable thriller d’acció. Amb un ritme trepidant i amb un suspens molt ben resolt, té així mateix tots els elements del gènere, entre els quals no hi manca, evidentment, la crítica social. 

He d’anar viu a no desvelar cap detall que us pugui espatllar el plaer de la lectura. Si més no, us he de dir que hi ha aspectes d’aquesta novel·la que capgiren, en bona part, l’esquema tradicional d’aquest gènere. A tall d’exemple, el protagonista no és cap policia o detectiu que investiga un crim, ans al contrari és un delinqüent gens primmirat que cercant revenja aconsegueix fer justícia tot aplicant una mena d’ètica pròpia. Tot plegat fa que Parra, us ho ben assegur, sigui una novel·la força engrescadora. 

Per altra part, a la contracoberta del llibre hi podem llegir aquesta frase: “No es pensava ficar-se en política fins que la política es fica amb ell”. Efectivament, rere tota la trama hi ha la llarga mà del poder econòmic, la conxorxa del que abans es deien les “forces vives” o els “poders fàctics”. De fet, la situació política que emmarca la narració m’ha resultat perfectament identificable i, fins i tot hi ha qualque personatge que jo, malpensat, he cregut reconèixer.

A més, pens que cal assenyalar-ho, Mataró és també, de qualque manera, protagonista de la novel·la. Tot llegint-la passegem, o conduïm esperitats, pels seus carrers, visitem barriades, coneixem la Capella dels Dolors, la llibreria Dòria Llibres o l’emblemàtica casa Coll i Regàs…

La ciutat hi és ben present i, sens dubte, aporta autenticitat a la narració.

Poc em resta per afegir, només que he gaudit tot llegint Parra. M’ha sorprès i m’ha mantingut atrapat.

I deix per al final dues observacions personals: la primera que mai de la vida m’hagués pensat que simpatitzaria amb un exlegionari, amb “ aquest vàndal que ha resultat ser un superman”, i la segona que m’he promès a mi mateix que qualque mes de juliol seré a Mataró tot cridant “Visca les santes!”. El poder de la lectura.

One Comment on “Parra, de Joan Ametller”

Respon a Joan Ametller Vilaró Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.